Ha sido reseñado en:
Irene Mira Navarro (res.)
Catalan Review: international journal of Catalan culture, ISSN 0213-5949, Vol. 33, 2019, págs. 185-187
Mariàngela Vilallonga, Margarida Casacuberta, Anna Perera Roura, eds. "La construcció literària del territori. Costa Brava i Empordà". Estudis i Documents, 3. Girona: Universitat de Girona/ Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2018, 328 p.
Anuari TRILCAT: estudis de traducció, recepció i literatura catalana ontemporània, Nº. 9, 2019, págs. 145-148
Mariàngela Vilallonga, Margarida Casacuberta & Anna Perera Roura (ed.): «La Construcció Literària del Territori: Costa Brava i Empordà», Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2018, 327 p.
Kathleen McNerney (res.)
Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 68, 2020, págs. 267-268
Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 42, 2020, págs. 556-561
El paisaje es una representación cultural y, por tanto, tiene una simbología propia. Una simbología que deviene colectiva del momento en que pasa a formar parte del imaginario común. Es el caso de la Costa Brava y el Empordà; han convertido mitos gracias a la construcción literaria que numerosos escritores e intelectuales han ido configurando a lo largo de los años. En este libro, fruto del primer congreso sobre literatura y corrientes territoriales celebrado en la Universidad de Girona en octubre de 2015, podemos seguir la evolución de los estudios que vinculan literatura y territorio y, al mismo tiempo, nos permiten observar cuáles han sido los procesos de patrimonialización literaria a que se han sometido tanto la Costa Brava como el Empordà. Aunque estas dos zonas comparten un mismo segmento geográfico, podemos comprobar como la Costa Brava y el Empordà han ido adquiriendo una simbología significativamente diferente. Y este hecho confirma, por otra parte, la relevancia de las tierras de Girona en la configuración colectiva del paisaje literario catalán.
El paisatge és una representació cultural i, per tant, té una simbologia pròpia. Una simbologia que esdevé col·lectiva del moment en què passa a formar part de l’imaginari comú. És el cas de la Costa Brava i l’Empordà; han esdevingut mites gràcies a la construcció literària que nombrosos escriptors i intel·lectuals n’han anat configurant al llarg dels anys. En aquest llibre, fruit del primer congrés sobre literatura i corrents territorials celebrat a la Universitat de Girona l’octubre de 2015, podem resseguir l’evolució dels estudis que vinculen literatura i territori i, alhora, ens permeten observar quins han estat els processos de patrimonialització literària a què s’han sotmès tant la Costa Brava com l’Empordà. Tot i que aquestes dues zones comparteixen un mateix segment geogràfic, podem comprovar com la Costa Brava i l’Empordà han anat adquirint una simbologia significativament diferent. I aquest fet confirma, d’altra banda, la rellevància de les terres de Girona en la configuració col·lectiva del paisatge literari català.
pág. 299
pág. 9
Literatura i ressons territorials: De la paraula al mapa
pág. 21
Territori i literatura.: Algunes excursions ençà i enllà de la mar Mediterrània
pág. 39
pág. 55
La construcció literària del paisatge i la mi(s)tificació de la realitat:: literatura,memòria i identitat
pág. 75
Perpinyà i el Rosselló:: la geografia de l'experiència i les emocions de Joan-Daniel Bezsonoff a Guia sentimental de perpinyà
pág. 107
De l'Empordà chic a l'Empordà choc:: mirades a banda i banda de la frontera
pág. 117
pág. 135
pág. 153
Josep M. de Sagarra:: mirada urbana i dual a l'empordà
pág. 191
pág. 213
pág. 229
La Costa Brava, del paper al cinema:: de Vent de grop a la Llarga agonia de los peces fuera del agua
pág. 247
El mite de l'Empordà en la narrativa catalana actual:: Dies de frontera, de Vicenç Pagès, i Escarlata d'Empordà, D'Adrià Pujol
pág. 261
pág. 281
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados