Ha sido reseñado en:
eHumanista: IVITRA, Nº. 16, 2019, págs. 254-260
Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 44, 2022, págs. 475-478
Antoni Ferrando Francés, catedrático de Filología Catalana de la Universitat de València, se ha jubilado el 2018, después de más de 40 años de dedicación a nuestra Universidad, y ha sido nombrado profesor emérito. Después de la muerte de Sanchis Guarner, con quien trabajó desde los inicios del Departamento - entonces de Lingüística Valenciana-, Ferrando fue el primero director, responsable de la formación de generaciones de docentes y otros profesionales de nuestra lengua, y llegó a convertirlo en un referente dentro de los estudios de la catalanística. Con centenares de trabajos publicados, fruto de una capacidad de trabajo extraordinaria, ha ido construyendo una obra sólida que, a estas alturas, está lejos de agotarse. La suya, pero, no es solos una trayectoria de trascendencia académica sino también social, en favor de la dignidad colectiva y la anhelada normalidad cultural del País Valenciano. Los colegas que participan en este volumen, muchos de los cuales han bebido directamente de su maestría, aportan con su contribución un testigo de gratitud. A las últimas líneas del 'Curial e Güelfa', novela napolitana y valenciana a la cual tanto esfuerzos ha dedicado Ferrando, Melcior de Pando -«viejo cansado»-, cuando voz llegar al máximo esplendor su protegido, Curial, le dice: «Nunc dimittis servum tuum, Domino, secundum verbum tuum, in pace». 'Ahora, Señor, deja que tu sirviente se vaya en paz...' -sería la apropiación que hace Enyego de Àvalos de aquellas palabras. Y ahora, aquel 'Nunc dimittis' encabeza esta compilación de trabajos ofrecidos en homenaje al maestro y compañero, para desearle una nueva etapa muy fecunda también
Antoni Ferrando Francés, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, s'ha jubilat el 2018, després de més de 40 anys de dedicació a la nostra Universitat, i ha estat nomenat professor emèrit. Després de la mort de Sanchis Guarner, amb qui treballà des dels inicis del Departament - aleshores de Lingüística Valenciana-, Ferrando en va ser el primer director, responsable de la formació de generacions de docents i d'altres professionals de la nostra llengua, i arribà a convertir-lo en un referent dins els estudis de la catalanística. Amb centenars de treballs publicats, fruit d'una capacitat de treball extraordinària, ha anat construint una obra sòlida que, a hores d'ara, està lluny d'esgotar-se. La seua, però, no és sols una trajectòria de transcendència acadèmica sinó també social, en favor de la dignitat col·lectiva i l'anhelada normalitat cultural del País Valencià. Els col·legues que participen en aquest volum, molts dels quals han begut directament del seu mestratge, aporten amb la seua contribució un testimoni de gratitud. A les darreres línies del 'Curial e Güelfa', novel·la napolitana i valenciana a la qual tant esforços ha dedicat Ferrando, Melcior de Pando -«vell cansat»-, quan veu arribar al màxim esplendor el seu protegit, Curial, li diu: «Nunc dimittis servum tuum, Domine, secundum verbum tuum, in pace». 'Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vaja en pau...' -seria l'apropiació que fa Enyego d'Àvalos d'aquelles paraules. I ara, aquell 'Nunc dimittis' encapçala aquest recull de treballs oferts en homenatge al mestre i company, per desitjar-li una nova etapa ben fecunda també
págs. 15-22
págs. 23-80
págs. 83-92
págs. 93-124
Ferrando i el model de llengües: aportacions des de la Història de la llengua
págs. 125-146
págs. 147-164
págs. 165-184
págs. 187-202
págs. 203-222
págs. 223-260
págs. 261-276
págs. 277-294
Aportacions de la premsa valenciana del segle XIX a la lexicografia històrica catalana: Aportacions de la premsa valenciana del segle XIX a la lexicografia històrica catalana
págs. 295-318
págs. 319-332
Les poetes de Carles Ros: (amb unes notes sobre l’ús del sonet a la València del primer Set-cents)
págs. 333-364
págs. 365-386
Sobre poesia i poètica: notes de literatura comparada
págs. 387-400
Car puys que axí és, yo só prest: les conjuncions causals en el Curial e Güelfa
págs. 401-430
La Gramàtica històrica com a exponent de la Història de la llengua: els valors semàntics del pronom adverbial en en català antic
págs. 431-450
págs. 451-496
págs. 497-510
Història, ficció i discurs literari: a propòsit d’uns relats de J. F. Mira
págs. 511-524
Les perífrasis modals catalanes: prescripció i descripció
págs. 525-562
Curial contra els lleons, en un «corral» de Tunis: sobre la concurrència d’un infant de Castella i un Cardona català en la ficció curialesca
págs. 563-580
págs. 581-596
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados