Xàtiva, 1707. L'exèrcit borbònic crema la ciutat en el marc de la Guerra de Successió espanyola. La població és assetjada, incendiada i arrasada com a càstig exemplar ordenat pel rei Felip V. Els habitants de la Xàtiva austriacista paguen la seua "obstinada rebel·lia" amb l'exili o la mort i, amb el pas del temps, es converteixen en un símbol valencià de resistència. Des d'aquell juny de foc i flames, els socarrats s'agermanen amb els habitants d'altres indrets que han patit un destí similar: el càstig de l'extermini urbà.
El present volum reflexiona sobre la icona valenciana de la devastació situant-la en un marc universal: el de la violència contra les urbs per tal d'esborrar-les com a espais d'identitat i de convivència. L'urbicidi ha conformat la història de la humanitat i forma part de l'imaginari global contemporani. Aquest llibre analitza les formes, els objectius i els significats de la destrucció de les urbs, així com la gestió de la seua memòria, observant l'urbicidi com el conjunt d'estratègies militars, econòmiques, culturals o polítiques que, d'una manera deliberada busquen posar fi a una ciutat, la seua ciutadania i tot allò que representa.
págs. 9-13
págs. 17-35
págs. 37-52
págs. 53-65
págs. 69-79
La Ciutat Universitària de Madrid: de paisatge universitari a paisatge bèl·lic
págs. 81-100
págs. 101-116
págs. 117-128
La Guerra de Successió des d'uns ulls de dona: la crema de Vila-real (1706) narrada per sor Maria Teresa de Jesús d'Agramunt
págs. 131-157
Els refugiats valencians en el setge de Barcelona de 1713-14 (i alguns dels seus destins posteriors)
págs. 159-178
págs. 179-197
págs. 201-222
págs. 223-245
págs. 247-258
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados