Información General

• Autores: Purificació Mascarell (coord.)
• Editores: Diputación Provincial de Valencia = Diputació de València, Institució Alfons el Magànim
• Año de publicación: 2019
• Colecciones: Estudis universitaris, 159
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-7822-787-7
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Resumen

• Xàtiva, 1707. L'exèrcit borbònic crema la ciutat en el marc de la Guerra de Successió espanyola. La població és assetjada, incendiada i arrasada com a càstig exemplar ordenat pel rei Felip V. Els habitants de la Xàtiva austriacista paguen la seua "obstinada rebel·lia" amb l'exili o la mort i, amb el pas del temps, es converteixen en un símbol valencià de resistència. Des d'aquell juny de foc i flames, els socarrats s'agermanen amb els habitants d'altres indrets que han patit un destí similar: el càstig de l'extermini urbà.

  El present volum reflexiona sobre la icona valenciana de la devastació situant-la en un marc universal: el de la violència contra les urbs per tal d'esborrar-les com a espais d'identitat i de convivència. L'urbicidi ha conformat la història de la humanitat i forma part de l'imaginari global contemporani. Aquest llibre analitza les formes, els objectius i els significats de la destrucció de les urbs, així com la gestió de la seua memòria, observant l'urbicidi com el conjunt d'estratègies militars, econòmiques, culturals o polítiques que, d'una manera deliberada busquen posar fi a una ciutat, la seua ciutadania i tot allò que representa.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • Entre les cendres i el record

    Purificació Mascarell

    págs. 9-13

    

  • Causes i efectes de la destrucció

    • Urbicidi o la producció de l'oblit

      Fernando Carrión

      págs. 17-35

      

    • Bombardejar ciutats per a destruir formes de vida. Sobre l'extermini de la població civil en les guerres

      Carlos Thiebaut Luis

      págs. 37-52

      

    • Sense arxius, sense memòria

      Isabel Palomera Parra

      págs. 53-65

      

  • Urbicidis abans i després de 1707

    • L'impacte cronístic de la destrucció d'una part de la ciutat. Barcelona, 1599

      Arantxa Llàcer Martorell

      págs. 69-79

      

    • La Ciutat Universitària de Madrid: de paisatge universitari a paisatge bèl·lic

      Carolina Rodríguez López, José Luis Gonzalez Casas

      págs. 81-100

      

    • Conquerir Oviedo. Una anàlisi qualitativa dels bombardejos republicans a la capital asturiana durant la guerra civil espanyola (1936-1939)

      Juan Boris Ruiz Núñez

      págs. 101-116

      

    • Entre cendres i ruïnes, preludi a l’Holocaust nazi. La destrucció simbòlica de la identitat a partir de l’aniquilació patrimonial

      Asís Pérez Casas, María Lillo Manzanas

      págs. 117-128

      

  • Entorn de la guerra de Successió

    • La Guerra de Successió des d'uns ulls de dona: la crema de Vila-real (1706) narrada per sor Maria Teresa de Jesús d'Agramunt

      Verònica Zaragoza

      págs. 131-157

      

    • Els refugiats valencians en el setge de Barcelona de 1713-14 (i alguns dels seus destins posteriors)

      Agustí Alcoberro i Pericay

      págs. 159-178

      

    • Incendi i saqueig de poblacions catalanes per part de les tropes borbòniques al final de la guerra de Successió (1713-1714)

      Joaquim Albareda i Salvadó

      págs. 179-197

      

  • L'aniquilació de Xàtiva

    • De Xàtiva a San Felipe. La conquesta borbònica i les primeres passes de la «colonització»

      Carmen Pérez Aparicio

      págs. 201-222

      

    • La crema de Xàtiva (1707) en dietaris i relacions

      Vicent Josep Escartí

      págs. 223-245

      

    • Les intencions de Felip V a Xàtiva des del punt de vista urbanístic

      Pablo Camarasa Balaguer

      págs. 247-258

      

  • La gestió de la memòria

    • La crema de Xàtiva com a símbol reivindicatiu de la Renaixença valenciana

      Rafael Roca Ricart

      págs. 261-277

      

    • La crema de Xàtiva com a símbol del valencianisme cultural i polític al llarg del segle XX

      Germán Ramírez Aledón

      págs. 279-313

      

    • «Quan el tòpic ve d'Almansa…». Conversa entre Herminio Gómez i Paco Cerdà

      Herminio Gómez Gascón, Paco Cerdà

      págs. 315-326