Información General

• Autores: Tomàs Peris Albentosa
• Editores: Diputación Provincial de Valencia = Diputació de València, Institució Alfons el Magànim
• Año de publicación: 2014
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-7822-664-1
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • PERIS ALBENTOSA, Tomàs. "Els molins d'aigua valencians (segles XIII-XIX)".

    IHE. Secretaría de la revista

    Indice histórico español, ISSN 0537-3522, Nº. 4 (Novedades bibliográficas abril 2016), 2016

  • Tomàs Peris Albentosa: Els molins d'aigua valencians (segles XIII-XIX)

    Tomàs Pereda Medina (res.)

    Recerques: Història, economia i cultura, ISSN 0210-380X, Nº 72-73, 2016-2017, págs. 279-281

  • Tomàs Peris Albentosa (2014). Els molins d’aigua valencians (segles XIII-XIX), València, Institució Alfons el Magnànim, 421 pp.

    Tomàs V. Pérez Medina

    Investigaciones Geográficas (España), ISSN-e 1989-9890, ISSN 0213-4691, Nº 65, 2016, págs. 219-221

Resumen

• "Els molins d'aigua valencians (segles XIII-XIX)" aprofita l'experiència investigadora de l'autor en la temàtica dels usos històrics de l'aigua en territori valencià per oferir una síntesi que recull informació arxivística, notícies procedents d'estudis clàssics sobre l'aprofitament energètic de les aigües, nombroses monografies locals i comarcals, així com les principals idees dels debats mantinguts pels especialistes des de la dècada dels anys vuitanta.

  El llibre tracta d'oferir una visió global que integra els aspectes materials i tècnics, fins ara prioritzats pels investigadors, amb l'anàlisi dels usos socials de l'aigua des d'una perspectiva institucionalista. Constatar que una gran majoria de molins funcionaren dins de séquies construïdes amb l'objectiu prioritari de regar els camps, i que la conflictivitat en la qual es veieren implicats els casals moliners es mantingué en uns nivells molt més baixos del que venia sostenint la historiografia, corrobora la consideració d'institucions exitoses que sol atribuir-se a les organitzacions valencianes tradicionals que aglutinaven als usuaris de les aigües. Les fórmules adoptades per governar séquies i distribuir cabals foren subòptimes, però especialment encertades. Fou així perquè provenien del consens assolit pels usuaris i tingueren capacitat per atendre demandes creixents sense perdre de vista el caràcter limitat del recurs aigua. També, a causa de caracteritzar-se per una alta flexibilitat, cosa que permetia adaptar-se tant a l'aridesa estiuenca i la forta irregularitat dels cabals disponibles com a l'estacionalitat de la respectiva demanda del reg i la moltura.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)