Ha sido reseñado en:
Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, ISSN 0210-7481, Nº. 52, 2009-2010, págs. 499-502
Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 34, 2012, págs. 517-519
La cort del papa Alexandre VI i els seus familiars, com la de qualsevol príncep del Renaixement, acollí poetes que cantaren les gestes dels seus senyors en textos llatins de factura clàssica. D’entre els versos que Giambattista Cantalicio dedicà a enaltir els seus protectors borgians, destaquen els Spectacula Lucretiana (1502), descripció de les festes del casament de Lucrècia amb l’hereu d’una de les nissagues més prestigioses d’Itàlia, els Este de Ferrara. La “Biblioteca Borja” presenta una edició crítica dels Spectacula, amb la seva primera versió en català. Per a l’establiment del text llatí s’han tingut en compte tant el manuscrit de Nàpols com un còdex poc conegut de la Biblioteca Valenciana. L’edició guia el lector en la selva d’al•lusions mitològiques amb què Cantalicio desplega la seva erudició i ofereix una tria d’il•lustracions de manuscrits de l’autor, bells exemplars del còdex humanístic de l’inici del segle XVI.
págs. 9-17
Giambattista Valentini Cantalicio: nota biogràfica
Ferran Grau i Codina, José María Estellés i González, Jordi Pérez i Durà
págs. 23-34
págs. 35-49
La forma del poemari: El gènere dels Spectacula. Procediment de composició: el tòpic del sobrepujament
Ferran Grau i Codina, José María Estellés i González, Jordi Pérez i Durà
págs. 50-64
Les fonts del poemari: Autors llatins que han influït en Cantalicio. Iuncturae o expressions: els calcs pròpiament dits
Ferran Grau i Codina, José María Estellés i González, Jordi Pérez i Durà
págs. 64-76
págs. 77-82
El manuscrit de València: estudi codicològic
págs. 83-94
págs. 101-239
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados