Sempre em dic pere

El barri dels Pins conserva un bosquet, que és un dels pulmons de la ciutat. Però un poderós constructor es planteja canviar els pins per blocs de pisos. En Pere, fill d'un conegut periodista, entra a treballar d'incògnit al Gran Hotel, propietat del constructor, i fa l'impossible per capgirar-li els plans.

En Pere entra a treballar com a grum al Gran Hotel en el moment que necessiten més personal durant la celebració del Primer Congrés Internacional per la Salvació de la Natura. Però, en realitat, en Pere no és un grum, sinó un periscopi, és a dir, un espieta que vol esbrinar les intencions veritables d'en Pere Munt, gerent de l'hotel i constructor, que ha comprat el bosc de pins del barri d'en Pere. L'Associació de Veïns, encapçalada pel pare d'en Pere, un periodista conegut, tem que el bosc desapareixerà per l'acció del constructor. En Pere que es fa dir Enric amb la intenció que no el descobreixin a l'hotel, es fa amic de l'Eloi, un altre grum novell que s'enyora del poble i del gos, i que s'ha convertit en el centre d eles bromes del personal de l'hotel. Com a bons amics, s'intercanvien els secrets: en Pere li confessa la veritable personalitat i l'Eloi li explica que acaba de rebre una carta escrita pel seu gos, el Menut. Però aviat succeeixen més fenòmens estranys: un dels savis congressistes, el senyor Mac Murri, rep una carta d'auxili signada pel Pi Centenari. Les coses s'aclareixen després de l'aparició en escena de l'Àlvar Blanc, un indi antic propietari del bosc de pins, que en desvetllarà tots els secrets i restituirà el bosc a la propietària veritable: la ciutat.

Acceso de usuarios registrados

¿Es nuevo? Regístrese

Coordinado por: