La Càndida s'adona que ja té edat de menjar-se el món. S'enfila a la moto dels quinze anys i pel camí topa amb l'amor, s'entusiasma i s'estimba. Però la Càndida no té cap intenció de frenar.
La Càndida té quinze anys, tres germans (en Marcel·lí, la Lucil·la i en Gaudenci), una pila d'amigues (la Febrònia Fivaller, la Sònia Sabó, la Cuca Cordill, la Coia Solera...) i tot un curs al davant. És una noia molt marxosa, enèrgica com un tifó, amb força inquietuds i amb algun petit problema d'imatge i d'estudi, però, sobretot, amb dues motivacions: els nois i les picabaralles amb la Cuca Cordill.
Es dedica a les activitats extraescolars de forma massiva, intenta guanyar calés fent de cangur, organitza un berenar per a les amigues, és presidenta d'un club de fans, aprèn a esquiar, treu el cap per la moda heavy, es disfressa d'aranya per Carnestoltes i caça un tigre.
Tot plegat amb desenllaços molt diversos: des del triomf més clamorós com a esquiadora fins al fracàs més aclaparador i alliçonador com a presidenta del club de fans dels Eskolars Kaníbals, i passant també per resultats no tan extremats.
Tota aquesta moguda li crea una certa sensació de fracàs i d'insatisfacció, sobretot en el camp sentimental. Però al final d'aquest curs descobreix que és acceptada per molta gent i que és, tot i que no ho semblava, una noia d'èxit, especialment amb el xicot que acaba de conèixer a l'autobús.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados