La documentació geogràfica i estadística generada per la reforma fiscal de 1845 és per a algunes províncies espanyoles molt rica. La gestió de la Contribució d'Immobles, Cultius i Ramaderia implantada arran d'aquesta reforma va donar lloc a la formació d'una ingent documentació fiscal entre la qual hi figuren els amillaraments, les cartilles d'avaluació, els plànols parcel·laris i els registres estadístics de la propietat rústica. Aquests dos últims tipus de documentació no han rebut excessiva atenció. Tanmateix, constitueixen una font manuscrita de gran valor per a l'estudi de les estructures agràries, la reconstrucció del paisatge rural i el coneixement de la història de la cartografia de la Catalunya vuitcentista. En aquest article s'analitzarà la cartografia parcel·laria i l'estadística territorial produïdes a la província de Barcelona entre 1845 i 1895 arran de les desavinences fiscals que el nou impost provocà entre alguns ajuntaments d'aquesta província i l'Administració provincial d'hisenda.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados