Resumen de Els primers enregistraments fonogràfics de bandes de música a València (1898-1901)
L’estudi de la fonografia bandística és, a hores d’ara, una assignatura pendent encara a casa nostra. En aquest text pretenem donar a conéixer els primers enregistraments realitzats a València entre els anys 1898 i 1901. La ciutat de València tingué un paper punter en la difusió del fonògraf i en l’enregistrament de cilindres musicals per a comercialitzar‑los, i fou la tercera ciutat de l’Estat que agrupà més negocis, per darrere de Madrid i Barcelona. Juntament amb aquest fet, entre els anys 1900 i 1901 s’edità una revista especialitzada titulada Boletín Fonográfico que, amb la madrilenya El Cardo, va ser l’única publicació periòdica centrada en el món de la fonografia.
La producció fonogràfica estava dirigida per diferents comerços especialitzats, coneguts com gabinets fonogràfics, dels quals es poden destacar els següents: Hijos de Blas Cuesta, Hércules Hermanos, Pallás y Compañía, Puerto y Novella i Molina‑Óptico. Pel que fa a les primeres bandes de música que gravaren —a falta d’una banda municipal—, les protagonistes foren les bandes militars acantonades a València. Tenim constància d’enregistraments que es realitzaren dels Regiments Vizcaya, dirigida per Rafael Rodríguez Silvestre; Guadalajara, dirigida per Félix Soler Villalba; Tetuán, dirigida per Pascual Asensio Hernández, i Mallorca, dirigida per José Alcarria López. Hi hem localitzat més de dos‑cents enregistraments amb un repertori majoritari de reduccions de música orquestral, principalment sarsuela i òpera, al qual li segueixen, en menor proporció, pasdobles, polques, valsos, himnes, música militar, marxes i altres gèneres.
