La re-traducció catalana de les sensacions auditives en l’obra de Marcel Proust

• Valèria Gaillard Francesch ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Catalonia, ISSN-e 1760-6659, Nº. 33, 2023 (Ejemplar dedicado a: Traduire Proust dans les langues de la péninsule ibérique et de l’Amérique latine)
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Catalan re-translation of auditory sensations in the work of Marcel Proust
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    Marcel Proust defines writing as translation in the concluding volume of his novelistic cycle, Le temps retrouvé, and thus he places the translation task metaphorically at the centre of his ars poetica. According to this perspective, any translation of his work can be conceived as a re-translation, the translation of a translation. It is a retranslation that must respect the same criteria outlined in Marcel Proust’s implicit translation theory. If writing, according to Proust, is translating experience, understood as a flow of impressions of all kinds, it is necessary to approach the translation of À la recherche du temps perdu paying special attention to this sensorial aspect. Among the different sensations, the acoustic ones play a fundamental role due to their unwavering quality. This paper analyses some of the most representative passages in the Catalan translation authored by myself and published by Proa.

  • français

    Partant du constat que Marcel Proust définit l’écriture comme traduction dans le dernier volume de son cycle romanesque, Le temps retrouvé, et place ainsi métaphoriquement la tâche de traduction au centre de son art poétique, cet article suggère que, selon cette perspective, toute traduction de son œuvre peut être conçue comme une re-traduction, c’est-à-dire la traduction d’une traduction. C’est une re-traduction qui doit respecter les mêmes critères énoncés dans la théorie implicite de la traduction de Marcel Proust. Si pour Proust écrire est traduire l’expérience, comprise comme un flux d’impressions de toutes sortes, il faut aborder la traduction d’À la recherche du temps perdu en accordant une attention particulière à cet aspect. Parmi les différentes sensations, les auditives jouent un rôle fondamental en raison de leur qualité spécialement durable. Nous analyserons certains des passages les plus représentatifs de notre propre traduction catalane A la recerca del temps perdut, éditée chez Proa.

  • català

    Partint del fet Marcel Proust defineix l’escriptura com a traducció en el volum conclusiu del seu cicle novel·lístic, Le temps retrouvé, i situa així la tasca traductiva de manera metafòrica al centre de la seva poètica, aquest paper planteja que, segons aquesta perspectiva, qualsevol traducció de la seva obra es pot concebre com una re-traducció, és a dir, la traducció d’una traducció. Es tracta d’una re-traducció que ha de respectar els mateixos criteris esbossats en la teoria traductològica implícita de Marcel Proust. Si per a Proust escriure és traduir l’experiència, entesa com un flux d’impressions de tota mena, cal abordar la traducció d’À la recherche du temps perdu parant una atenció especial a aquest aspecte. Entre les diverses sensacions, les auditives juguen un paper fonamental per la seva qualitat indestructible. Analitzarem en la traducció catalana d’autoria pròpia, A la recerca del temps perdut, editada per Proa, alguns dels passatges més representatius.