Resumen de Las dos versiones argentinas de Sodoma y Gomorra y La prisionera de Marcel Proust: semejanzas y diferencias (incluso de dialectología léxica)
- català
Els toms quatre i cinc de la Recherche, Sodome et Gomorrhe i La prisonnière, van ser traduïts al castellà per primera vegada per l’argentí Marcelo Menasché. Quan Santiago Rueda va publicar el setè i darrer tom el 1946, aquesta edició sencera es va situar com la segona versió estrangera mundial (després de l’anglesa, 1922-1931). No obstant això, la traducció de Menasché va ser molt criticada per ser «de una literalidad exasperante» (Emir Rodríguez Monegal, Uruguai) i per estar «plagada de argentinismos» (José Luis Cano, Espanya).
L’editorial Losada de Buenos Aires va començar el 2000 a publicar una nova traducció a càrrec d’Estela Canto. Aquest segell editorial va pretendre que l’escriptora argentina havia traduït abans de la seva mort, el 1994, tots els toms menys l’últim. En el meu anàlisi de Sodoma y Gomorra mostraré que la traducció de Canto efectivament és diferent i millor que la de Menasché, però que aquesta no és substancialment pitjor que les realitzades a Espanya els mateixos anys. D’altra banda, malgrat que Losada atribueixi a Canto la traducció de La prisionera, afirmaré que els mateixos errors, omissions i expressions argentines en les dues editions ofereixen una prova que en realitat Canto no va traduir aquest volum. Era més aviat gràcies a les seves correccions de la primera versió que l’editor de Losada va voler donar la impressió errònia que el cinquè volum havia estat traduït per la mateixa traductora que els quatre anteriors.
- English
Volumes four and five of the Recherche, Sodome et Gomorrhe and La prisonnière, were translated for the first time to Spanish by the Argentine Marcelo Menasché. When Santiago Rueda published the seventh and last volume in 1946, this series became the second foreign complete edition in the world (after the English one, 1922-1931). Nonetheless Menasché’s translation was severely criticized for being «de una literalidad exasperante» (Emir Rodríguez Monegal, Uruguay) and for being «plagada de argentinismos» (José Luis Cano, Spain).
Losada of Buenos Aires began in 2000 to publish a new translation by Estela Canto. This publisher would claim that this Argentine writer had translated before her death in 1994 all but the last volume. In my analysis of Sodoma y Gomorra, I will show that the translation by Canto is different from and better than that of Menasché, but that his is not appreciably worse than the versions created in Spain during those years. On the other hand, despite the attribution by Losada to Canto of the translation of La prisionera, I assert that the same errors, omissions and Argentine expressions in both editions offer proof that in reality Canto did not translate this volume. It was, instead, through his corrections of the first version, that the editor of Losada tried to give the false impression that this fifth volume had the same translator as the previous four.
- français
Les tomes quatre et cinq de la Recherche, Sodome et Gomorrhe et La prisonnière, ont été traduits pour la première fois en espagnol par l’Argentin Marcelo Menasché. Quand Santiago Rueda a publié le septième et dernier tome en 1946, cette série est devenue la deuxième version étrangère complète du monde (après l’anglaise, 1922-1931). Cependant la traduction de Menasché a été très critiquée pour être «de una literalidad exasperante» (Emir Rodríguez Monegal, Uruguay) et pour être «plagada de argentinismos» (José Luis Cano, Espagne).
Losada de Buenos Aires a commencé en 2000 à publier une nouvelle traduction par Estela Canto. Cette maison d’édition prétendrait que cette écrivaine argentine avait traduit avant sa mort en 1994 tous les tomes sauf le dernier. Dans mon examen de Sodoma y Gomorra, je montrerai que la traduction par Canto est différente et meilleure que celle de Menasché, mais que celle-ci n’est pas sensiblement plus mauvaise que les versions réalisées en Espagne ces années-là. Par contre, malgré l’attribution par Losada à Canto de la traduction de La prisionera, j’affirme que les mêmes erreurs, omissions et expressions argentines dans les deux éditions offrent la preuve que Canto n’a pas vraiment traduit ce tome-ci. C’était, plutôt, à travers ses corrections de la première version que l’éditeur de Losada a essayé de donner l’impression fausse que ce cinquième tome avait la même traductrice que les quatre précédents.
