Resumen de Urgències en pacients geriàtrics. Cal un nou model assistencial
Bernardino Comas Díaz, Alexandra Guiu Martí, Jordi Puiguriguer Ferrando
- español
El envejecimiento poblacional es una realidad, como también lo es la precaria formación en aspectos geriátricos en los programas formativos de los médicos que deben asistir a los pacientes mayores. Por este motivo, conceptos poco utilizados en urgencias, como el de anciano frágil, o algunas escalas de calidad de vida y de dependencia están incorporándose al día a día de los profesionales de los servicios de urgencias.
Dado que existe una tendencia imparable en estos momentos a que se incremente el número de pacientes con este perfil en los hospitales, se hace necesario proponer cambios de modelos asistenciales como el que se plantea en este capítulo, integrando las escalas de valoración de fragilidad y de dependencia funcional en la práctica habitual, y donde se prioricen aspectos diferentes a los vigentes, que están más centrados en tratar las patologías tiempo-dependiente, y muy poco, o nada, en atender sus necesidades de una manera más global.
- català
L’envelliment poblacional és una realitat, com també ho és la formació precària en aspectes geriàtrics en els programes formatius dels metges que han d’assistir els pacients grans. És per aquest motiu que conceptes poc emprats a urgències, com el d’ancià fràgil, o algunes escales de qualitat de vida i de dependència s’incorporen al dia a dia dels professionals dels serveis d’urgències. Atès que en l’actualitat hi ha una tendència imparable a l’increment del nombre de pacients amb aquest perfil als hospitals, es fa necessari proposar canvis de models assistencials com el que es planteja en aquest capítol, que integri les escales de valoració de fragilitat i dependència funcional en la pràctica assistencial i on es prioritzin aspectes diferents dels que són vigents i que se centren més a tractar les patologies dependents del temps, i molt poc, o gens, a atendre les necessitats d’una manera més global.
