¿Qué es la reestructuración silábica? Descripción fonético-fonológica de evidencias obtenidas de un corpus de español chileno.
-
-
[1] Universidad Alberto Hurtado
Universidad Alberto Hurtado
Santiago, Chile
-
- Localización: Langue(s) & Parole: revista de filología francesa y románica, ISSN-e 2466-7757, Nº. 8, 2023
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- What is syllabic restructuring? A phonetic-phonological description of evidences from a corpus of Chilean Spanish
- Qu'est-ce que la restructuration syllabique? Description phonético-phonologique d'évidences obtenues d'un corpus d'espagnol chilien
- Què es la reestructuració sil·làbica? Descripció fonètico-fonològica d'evidències d'un corpus d'espanyol xilè
- Enlaces
-
Resumen
- español
El español como lengua natural posee unas reglas de silabificación que se ajustan a unos universales fonológicos compartidos por todas las lenguas del mundo (Cf. Anderson, Ewen, [1987] 2010; van der Hulst, 2020), siendo estas reglas unos códigos de configuración fonética del habla de cada lengua, tanto desde su producción como desde su percepción (Liberman, Matingly, 1985). Por esto, se ha querido investigar los procesos de reestructuración silábica que presenta el español, observar sus elementos en los límites del habla continua y analizar cuándo estos son funcionales a la resilabificación, principalmente, la asimilación y la elisión. Para esto, se ha trabajado con el método de contraste entre los niveles fonético y fonológico mediante el desarrollo de un análisis acústico aplicado a 17.991 muestras de unidades silábicas en un continuo sonoro natural, vale decir, dentro de los límites reales del habla natural (cf. Cutugno, Origlia, Schettino, 2018). Aunque aquí no se presentarán los resultados estadísticos de toda la muestra, se darán a conocer 3 casos que contienen reestructuraciones silábicas con contracción, las que se consideran cualitativamente representativas dentro de la muestra, pues este comportamiento aparece de manera recurrente y constante. Antes se pasará revista a un marco teórico que explica cómo existen unas reglas universales de reestructuración silábica en las lenguas naturales, dentro de sus posibilidades fonológicas, por medio de procesos naturales de adaptación fonético-fonológica a la hora de emitir habla de manera efectiva en una situación y contexto específicos y que, a su vez, estos procesos son reconocibles por los oyentes al momento de comprender un todo sonoro con significado discursivo completo.
- català
L’espanyol com a llengua natural posseeix unes regles de sil·labificació que s’ajusten a uns universals fonològics compartits per totes les llengües del món (cf. Anderson, Ewen, [1987] 2010 ; van der Hulst, 2020); aquestes regles són uns codis de configuració fonètica de la parla de cada llengua, tant en producció com en percepció (Liberman, Mattingly, 1985). Per això, hem volgut investigar els processos de reestructuració sil·làbica que presenta l’espanyol, observant-ne els elements en els límits de la parla contínua i analitzar quan són funcionals en la ressil·labificació, principalment l’assimilació i l’elisió. Per això, hem adoptat el mètode de contrast entre els nivells fonètic i fonològic amb l’anàlisi acústica aplicada a 17.991 mostres d’unitats sil·làbiques en un contínuum sonor natural, val a dir, dins els límits reals de la parla natural (cf. Cutugno, Origlia, Schettino, 2018). Tot i que no es presentaran els resultats estadístics de tota la mostra, sí es donaran a conèixer 3 casos que contenen reestructuracions sil·làbiques amb contracció, que es consideren qualitativament representatives dins la mostra, atès que aquest fenomen apareix de manera recurrent i constant. Abans es presentarà un marc teòric que explica com existeixen unes regles universals de reestructuració sil·làbica en les llengües naturals, dintre de les seves possibilitats fonològiques, mitjançant processos naturals d’adaptació fonètico-fonològica a l’hora d’emetre de manera efectiva en una situació i un context específics i que aquests processos els reconeixen els oients per a entendre un flux sonor amb significat discursiu complet.
- English
Spanish as a natural language has syllabification rules that conform to phonological universals shared by all the languages of the world (Cfr. Anderson & Ewen, [1987] 2010; van der Hulst, 2020), these being the phonetic configuration codes of the speech of each language. language, both from its production and from its perception (Liberman & Mattingly, 1985). For this reason, we wanted to investigate the process of resyllabification that Spanish has, observe its continuous speech elements, and analyze when these are functional to restructuring, mainly assimilation and elision. For this, we have worked with the contrast method between the phonetic and phonological levels through the development of an acoustic analysis applied to 17,991 samples of syllabic units in a natural sound continuum, that is, within the real limits of natural speech (Cfr. Cutugno, Origlia and Schettino, 2018). Although statistical results of the entire sample will not be presented here, 3 cases of complete utterances containing resyllabification with contraction will be disclosed, which are considered qualitatively representative of syllable restructuring, since this behavior appears recurrently and constantly. Before, a theoretical framework will be reviewed that explains how there is a universal determination of natural languages to resyllabification, within their phonological possibilities, through elements of continuous speech that imply natural processes of phonetic-phonological adaptation at the time of emit speech effectively in a specific situation and context and that, in turn, these processes are recognizable by listeners when understanding a sound whole with complete discursive meaning.
- français
L’espagnol en tant que langue naturelle possède des règles de syllabification qui se plient à des universaux phonologiques partagés par toutes les langues du monde (cf. Anderson, Ewen, [1987] 2010 ; van der Hulst, 2020), lesdites règles étant des codes de configuration phonétique de la parole dans chaque langue aussi bien en production qu’en perception (Liberman, Mattingly, 1985). Nous avons donc voulu analyser les processus de restructuration syllabique que présente l’espagnol, en observer les éléments dans les limites de la parole continue et en dernière instance, analyser dans quels cas ces limites s’avèrent fonctionnelles dans la relassybification, en particulier l’assimilation et l’élision. Pour ce faire, nous avons adopté la méthode contrastive entre les niveaux phonétique et phonologique au moyen d’une analyse acoustique d’un échantillon de 17 991 unités syllabiques dans un ensemble de parole continue, il va sans dire, dans les limites de la parole naturelle (cf. Cutugno, Origlia, Schettino, 2018). Dans le cadre restreint de cet article, nous ne présenterons pas les résultats statistiques correspondant à tout l’échantillon ; nous nous en tiendrons à 3 cas qui présentent des restructurations syllabiques avec contraction qui sont considérées les plus représentatives de notre corpus du point de vue qualitatif puisque ce phénomène apparaît de façon récurrente et constante. Nous présenterons d’abord le cadre théorique selon lequel il existe des règles universelles de restructuration syllabique dans les langues naturelles, dans le cadre restreint de leurs possibilités phonologiques, au moyen de processus naturels d’adaptation phonético-phonologique dans l’émission de parole dans une situation et un contexte spécifiques, ces processus étant interprétés par les auditeurs pour saisir le sens discursif du flux sonore.
- español
