Resumen de Intel·ligència artificial, tecnologies i recursos del llenguatge: polítiques i dret per a l’explotació de corpus i bases de dades
El processament automàtic del llenguatge natural i, en particular, la traducció automàtica tenen enorme potencial per a l’espanyol i altres llengües espanyoles. Els poders públics des de fa una dècada han fixat els objectius de les polítiques en intel·ligència artificial (IA) i llengües, dotats ara amb més de 1.100 milions d’euros en els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) Nova Economia de la Llengua. És clau la generació (pública) d’infraestructures, recursos, bases i, sobretot, corpus lingüístics que alimenten a la IA i altres tecnologies lingüístiques desenvolupades especialment pel sector privat. El Dret de la UE tendeix cap a la flexibilitat i obertura d’aquests recursos lingüístics. No obstant, des del règim de propietat intel·lectual i el de reutilització de dades, no hi ha obligació d’obrir i posar a disposició aquests recursos, sinó que els promotors tenen el dret sui generis al fet que no es pugui generar mineria de dades o altres processats sense la seva autorització. Es critica la insuficient regulació. Sobre aquesta base, és clau l’elecció de llicències permissives, com les de l’ecosistema Meta-Share, de potencial projecció als corpus espanyols. Finalment, s’exposen els elements clau en la planificació i adopció de models d’explotació i sostenibilitat dels recursos lingüístics a Espanya.
