La conferència de grup familiar: una pràctica participativa en famílies amb infants en risc

• Autores: Ricardo Ramos Gutiérrez
• Localización: RTS: Revista de treball social, ISSN-e 2339-6385, ISSN 0212-7210, Nº. 224, 2023, págs. 49-67
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Family group conferencing: a participatory practise in families with children at risk
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    En el treball de protecció al menor en famílies amb infants en risc, tradicionalment s’ha prioritzat la seguretat d’aquests sobre l’estabilitat dels vincles familiars, la qual cosa solia desembocar en pràctiques coercitives i de confrontació amb les famílies que acabaven sovint amb una retirada del menor. Els resultats poc eficaços d’aquestes pràctiques tradicionals han propiciat la cerca d’una col·laboració entre professionals i famílies que, per no quedar en mera retòrica, ha d’arribar a plasmar-se en intervencions concretes.

    En el present article s’examina una d’aquestes pràctiques amb un cert detall, la conferència de grup familiar (Nova Zelanda), en la qual s’han potenciat les capacitats i els desitjos de les famílies i les seves xarxes de vincles, alhora que s’al·ludeix a una altra pràctica, els diàlegs anticipants (Noruega), en la qual la primera ha buscat inspiració per introduir elements activadors de la participació del menor en assumptes de tanta importància per al seu futur.

    Si bé aquest tipus de pràctiques necessiten un suport i una reorganització institucional per poder implementar-se, val la pena conèixer-les per la seva capacitat d’inspirar i encoratjar un canvi en l’equilibri de les relacions de poder entre els professionals i els usuaris que, al preu d’assumir uns certs riscos, aspiri a aconseguir uns resultats més eficaços i compartits.

  • English

    Within child protection work involving families with children at risk, the safety of said children has been traditionally prioritised over the stability of family ties, often leading to coercive and adversarial situations involving families which frequently lead to the child being taken away.

    The unsuccessful outcomes of these typical practices have given rise to a call for cooperation between professionals and families which must unfold in the form of specific interventions in order to go beyond simple rhetoric.

    This paper examines one of these practices in detail: family group conferencing (in New Zealand), in which the abilities and wishes of families and their networks of ties were fostered. We also address anticipation dialogues (in Norway), which served as inspiration for family group conferencing to introduce components for triggering the child’s participation in matters that are highly important for their future.

    These are practices that require institutional support and reorganisation to be implemented. However, we believe that it is worth becoming acquainted with them owing to their capacity to inspire and encourage change in the balance of power relations between professionals and service users. Despite taking on certain risks, these changes strive to deliver more effective and shared outcomes.