Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Género, biomedicina y el virus del papiloma humano en México. Algunas complejidades sociotécnicas en la política pública de vacunación

César Torres Cruz

  • español

    Introducción. La vacuna preventiva al Virus del Papiloma Humano (VPH) emergió en la primera década de los 2000 como una estrategia biomédica para frenar los casos de cáncer cervicouterino (CaCu), que representan una de las primeras causas de mortalidad entre mujeres jóvenes de países con desigualdades económicas, como los de América Latina. Objetivo. Analizar algunas implicaciones de la configuración de la política pública de vacunación en México desde una «biomedicalización estratificada» del riesgo sexual. Material y métodos. Se realizó un acercamiento cualitativo, con enfoque interpretativo sociológico, que incluyó entrevistas con personajes clave en la configuración de la política pública de vacunación mexicana. Resultados. Se destaca cómo la industria farmacéutica, el conocimiento científico, algunas decisiones gubernamentales, así como nociones sobre el género y la sexualidad se fundieron para crear una política pública de vacunación enfocada solamente en niñas de 11 años. Conclusiones. Sobresale la necesidad de repensar el papel de la perspectiva de género para destacar los retos que implicaría generar una política pública de inoculación más inclusiva.

  • català

    Introducció. La vacuna preventiva al Virus del Papil·loma Humà (VPH) va emergir en la primera dècada del anys 2000 com una estratègia biomèdica per a frenar els casos de càncer cervical, que representen una de les primeres causes de mortalitat entre dones joves de països amb desigualtats econòmiques, com els d’Amèrica Llatina. Objectiu. Analitzar algunes implicacions de la configuració de la política pública de vacunació a Mèxic des d’una «biomedicalización estratificada» del risc sexual. Material I Mètodes. Es va realitzar un acostament qualitatiu, amb enfocament interpretatiu sociològic, que va incloure entrevistes amb personatges clau en la configuració de la política pública de vacunació mexicana. Resultats. Es destaca com la indústria farmacèutica, el coneixement científic, algunes decisions governamentals, així com nocions sobre el gènere i la sexualitat es van fondre per a crear una política pública de vacunació enfocada solament en nenes d’11 anys. Conclusions. Sobresurt la necessitat de repensar el paper de la perspectiva de gènere per a destacar els reptes que implicaria generar una política pública d’inoculació més inclusiva.

  • English

    INTRODUCTION. The Human Papillomavirus (HPV) preventive vaccine emerged in 2000’s first decade as a biomedical alternative to decrease cervical cases rates, that represent one of the leading death causes among young women in Latin America and other countries that face inequalities. OBJECTIVE. To analyze the configuration of HPV vaccination public policy in Mexico, from the «stratified biomedicalization» of sexual risk. MATERIAL AND METHODS. A qualitative approach, that includes in-depth interviews with key actors in the configuration of the Mexican public policy HPV vaccination from a sociological interpretative focus was carried out. RESULTS. It is highlighted how there were embedded big pharma, scientific knowledge, governmental decisions as well as notions regarding gender and sexuality to immunize only 11-year-old girls. CONCLUSIONS. It is necessary to revise the necessity of including gender perspective to create an HPV vaccination public policy more inclusive.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus