Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Vistas y vivencias urbanas del París de 1900 en los aguafuertes de Joaquim Sunyer

Rosa Vives

  • español

    Joaquim Sunyer (Sitges, 1874 -1956), pintor y grabador, destacó en esta última faceta con un amplio catálogo de grabados realizados en diferentes momentos de su trayectoria artística. Un período excepcional lo constituye la serie de grabados que hizo en plena juventud durante su estancia en París en los albores del siglo XX que, por mor de su alta calidad plástica, merecen ser observados con detenimiento.

    En ellos representa diversas facetas de la vida urbana, vistas animadas que, todo y evocar un cierto tipismo, obvian los parámetros ilustrativos pintorescos. Sunyer plasma con visión altamente comprensiva tanto la sociedad bohemia como las clases medias y obreras, a veces, incluso marginadas, que transitan por la ciudad. La diversión en bailes y espectáculos, tertulias de estudiantes ociosos, paseantes, mercados ambulantes, lavanderas, obreros y una retahíla de personajes de larga prosapia iconográfica situados en entornos identificables, calles o plazas que a menudo dan nombre a la estampa: el parque del Luxembourg, calle Lepic, calle de Belleville, calle de la Lune, canal de Saint Martin..., donde se reconocen edificios y establecimientos, medios de transporte, pavimentos, alumbrado, etc., de manera que el conjunto constituye un particular repertorio testimonial del París de aquel entonces cotejable con fuentes literarias, fotográficas e incluso cinematográficas.

    Aunque la fotografía y el cine ya eran los medios de captación documental de este tiempo y lugar, las estampas de Sunyer, sin abstraerse de la realidad, aúnan el documento con una romántica melancolía mediante una experimental y altamente expresiva ejecución al aguafuerte en color. Obviamente una creación artística no es un testimonio fehaciente de una realidad catastral o notarial, pero mediante el pálpito artístico que desprende se nos permite no sólo pensar y disfrutar de su fenomenología, sino también de unos particulares flases del Paris de la Belle Époque.

  • català

    Joaquim Sunyer (Sitges, 1874 -1956), pintor i gravador, va destacar en aquesta última faceta amb un ampli catàleg de gravats realitzats en diferents moments de la seva trajectòria artística. Un període excepcional el constitueix la sèrie de gravats que va fer en plena joventut durant la seva estada a París en les albors del segle XX que, per mor de la seva alta qualitat plàstica, mereixen ser observats amb deteniment.

    En aquests representa diverses facetes de la vida urbana, vistes animades que, tot i evocar un cert tipisme, obvien els paràmetres il·lustratius pintorescos. Sunyer plasma amb visió altament comprensiva tant la societat bohèmia com les classes mitjanes i obreres, a vegades, fins i tot marginals, que transiten per la ciutat. La diversió en balls i espectacles, tertúlies d'estudiants ociosos, passejants, mercats ambulants, bugaderes, obrers i un reguitzell de personatges de llarga prosàpia iconogràfica situats en entorns identificables Carrers o places que sovint donen nom a l'estampa: el parc del Luxembourg, rue Lepic, rue de Belleville, rue de la Lune, canal de Saint Martin... i, on es reconeixen edificis i establiments, mitjans de transport, paviments, enllumenat, etc., de manera que el conjunt constitueix un particular repertori testimonial del París d'aquell temps confrontable amb fonts literàries, fotogràfiques i fins i tot cinematogràfiques.

    Encara que la fotografia i el cinema ja eren els mitjans de captació documental d'aquest temps i lloc, les estampes de Sunyer, sense abstreure's de la realitat, conjuminen el document amb una romàntica melancolia mitjançant una experimental i altament expressiva execució a l'aiguafort en color. Òbviament una creació artística no és un testimoniatge fefaent d'una realitat cadastral o notarial, però mitjançant el batec artístic que desprèn se'ns permet no sols pensar i gaudir de la seva fenomenologia, sinó també d'uns particulars flaixos del París de la Belle Époque.

  • English

    Joaquim Sunyer (Sitges, 1874-1956), a painter and engraver, excelled in the latter facet with an extensive catalogue of engravings produced at different points in his artistic career. An exceptional period is the series of engravings he made in his youth during his stay in Paris at the dawn of the 20th century, which deserve to be carefully observed because of their high artistic quality.

    In them, he depicts various facets of urban life, lively views which, while evoking certain typicality, avoid picturesque illustrative parameters. Sunyer depicts a highly sympathetic vision of the bohemian society and the middle and working classes, sometimes even the marginalised, moving about the city. Entertainment at dances and shows, gatherings of idle students, strollers, street markets, washerwomen, workers and a string of characters with a long iconographic tradition in identifiable settings, streets or squares that often give their name to the picture: the Luxembourg Park, Rue Lepic, Rue de Belleville, Rue de la Lune, Canal Saint Martin, etc., where buildings and establishments, means of transport, pavements, lighting, etc., are recognisable, The ensemble thus makes up a particular testimonial repertoire of the Paris of the time, which can be compared with literary, photographic and even cinematographic sources.

    Although photography and film were already the means of documentary capture of this time and place, Sunyer's prints, without abstracting from reality, combine the document with a romantic melancholy through an experimental and highly expressive execution in colour etching. Obviously, artistic creation is not a reliable testimony of a cadastral or notarial reality, but through the artistic breath it gives off, we are allowed not only to think and enjoy its phenomenology, but also some particular flashes of the Paris of the Belle Époque.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus