Resumen de L'endeutament dels municipis catalans en l'edat moderna (segles XVII i XVIII)
- español
La deuda municipal es tan antigua como los propios órganos de gobierno local. En un inicio fue necesario que estos se endeudasen para responder a múltiples gastos, muchos de ellos ligados a las necesidades reales, en especial sus compromisos bélicos. Una vez superada, al menos en parte, la deuda generada durante la baja edad media, los municipios se tuvieron que enfrentar a las consecuencias de las guerras que se produjeron en el territorio catalán entre mediados del siglo xvii e inicios del xviii. La Guerra de los Segadores y su continuidad (1640-1659) fueron un golpe durísimo para las haciendas locales y cuando parecía que las cosas se enderezaban, la Guerra de Sucesión (1705-1714) las complicó, y mucho. Fue importante la implicación de la Real Audiencia en esta cuestión, pues generó una cierta doctrina sobre las concordias que firmaron los municipios con sus acreedores. Concordias que ayudaron a superar la situación, a pesar de la intransigencia de muchos acreedores. Pero la solución vino sobretodo de la mano del impulso económico que vivió el Principado durante el siglo xviii, de modo que las medidas tomadas por el Consejo de Castilla llegaron cuando la deuda de los ayuntamientos ya remitía.
- català
El deute municipal és tan antic com els mateixos òrgans de govern local. De bell antuvi fou necessari que aquests s’endeutessin per a respondre a múltiples despeses, moltes de les quals estaven lligades a les necessitats reials, en especial els seus compromisos bèl·lics. Un cop superat, si més no en part, el deute generat durant la baixa edat mitjana, els municipis s’hague-ren d’enfrontar a les conseqüències de les guerres que es produïren en el territori català entre mitjan segle xvii i inicis del xviii. La Guerra dels Segadors i la seva continuïtat (1640-1659) foren un cop duríssim per a les hisendes locals i quan semblava que les coses s’endreçaven, la Guerra de Successió (1705-1714) les complicà, i molt. Fou important la implicació de la Reial Audiència en aquest afer, atès que generà una certa doctrina sobre les concòrdies que signaren les universitats amb els seus creditors. Concòrdies que ajudaren a superar la situació, malgrat la intransigència de molts creditors. Però la solució vingué sobretot de l’embranzida econòmi-ca que visqué el Principat al llarg del segle xviii, de manera que les mesures preses pel Consell de Castella arribaren quan el deute dels ajuntaments ja anava de baixa.
