Joventut (1900-1906) i la llengua normativa

• Autores: Imma Farré Vilalta
• Localización: Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº.28 32, 2022, págs. 27-48
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest estudi analitza les opinions i polèmiques que les pàgines de Joventut van registrar sobre la necessitat de modernitzar també la llengua catalana, fixant una normativa comuna i vetllant per la creació d’una acadèmia que garantís la seva adequació i la seva preservació, com ocorria en la majoria dels països avançats d’Europa. A partir de les opinions dels redactors en la secció de crítica bibliogràfica, d’ençà de 1901, i en l’apartat final de «Noves», entre 1903 i 1906, d’una banda, i de les polèmiques que en els anys 1901, 1903 i 1906 Anton Busquets i Punset, Oriol Martí i Ramon Miquel i Planas mantenen respectivament amb els col·laboradors del setmanari Josep Poal i Jofresa, Claudi Mas i Jornet i Josep Aladern, d’una altra banda, aportarem dades sobre la sensibilitat dels modernistes de Joventut per la qüestió normativa i a favor de la implicació econòmica de la societat burgesa per poder dur a terme la necessària ordenació de la llengua, les quals situen el grup, en matèria lingüística, en l’òrbita de Pompeu Fabra i del noucentisme emergent.

  • English

    This study assesses the opinions and controversies recorded in the pages of Joventut over the need to modernise the Catalan language by establishing common rules and promoting the creation of an academy, which would guarantee its suitability and preservation, as happened in the majority of developed European countries. According to the opinions of the editors of the bibliographic review section from 1901 and texts from the ‘Noves’ section between 1903 and 1906, along with the controversies between Anton Busquets i Punset, Oriol Martí i Ramon Miquel i Planas and the weekly magazine collaborators Josep Poal i Jofresa, Claudi Mas i Jornet i Josep Aladern, respectively, in the years 1901, 1903 and 1906, this article reports on the modernists of Joventut’s sensibility regarding the issue of language rules and their support of bourgeois society’s involvement in undertaking the necessary organisation of the language, which places the group linguistically within the orbit of Pompeu Fabra and the emerging Noucentisme.