On psych verbs and optional clitic doubling in Catalan and other Ibero-Romance languages

• Jorge Vega Vilanova ^[1]
  1. [1] University of Hamburg

     University of Hamburg

     Hamburg, Freie und Hansestadt, Alemania

     
• Localización: Catalan journal of linguistics, ISSN-e 2014-9719, ISSN 1695-6885, Vol. 21, 2022 (Ejemplar dedicado a: Catalan Morphosyntax at the Interfaces – Synchronic and Diachronic Perspectives), págs. 27-46
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Sobre els verbs psicològics en català i altres llengües iberoromàniques
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • català

    Tot i ser poc desitjat en la teoria, les llengües naturals presenten sovint casos de «veritable» opcionalitat. Seguint una reformulació de la Hipòtesi de la Interfície (Sorace 2006), les construccions amb major grau de complexitat són susceptibles d’ocasionar opcionalitat i canvi lingüístic. Els verbs psicològics que seleccionen subjectes experimentadors en datiu en són un exemple. Les llengües iberoromàniques fan servir diverses estratègies per reduir aquesta inconsistència morfosintàctica. El català i l’espanyol reforcen aquestes construccions a través d’un marcatge morfològic addicional (el doblatge i posterior gramaticalització de clítics datius com a marcadors de concordança de subjecte) —el portuguès rebutja d’entrada el cas inherent i el substitueix per cas estructural. Aquesta innovació en l’estructura argumental comporta altres canvis significatius: el doblatge de clítics amb SD plens i la gramaticalització dels pronoms clítics queden bloquejats, al contrari que en català i espanyol. És evident que cal considerar amb més deteniment com es materialitza al lèxic l’estructura argumental per comprendre millor el canvi lingüístic.

  • English

    Although undesired under a theoretical viewpoint, natural languages often show cases of “true” optionality. According to a reformulation of the Interface Hypothesis (Sorace 2006), highly complex constructions are more susceptible to optionality and change. Psych verbs that select a subject dative experiencer fall under this definition. Ibero-Romance languages use different strategies to reduce this morphosyntactic inconsistency. Whereas Catalan and Spanish reinforce the deviant construction through additional morphological markers (dative clitic doubling and subsequent grammaticalization of the clitic as subject-verb agreement marker), Portuguese avoids inherent datives at all, using structural case instead. These innovations in argument structure have significant consequences: clitic doubling with full DPs and the grammaticalization of the clitic pronouns are blocked, in contrast to Catalan and Spanish. It becomes evident that a closer look at how argument structure is codified in the lexicon is needed in order to better understand processes of language change.