La protesta social en América Latina: los casos de Brasil, Argentina, Colombia y Chile (2018-2021)

• Autores: Agustín Nava
• Localización: Anuari del conflicte social, ISSN-e 2014-6760, Nº. 13, 2022, 30 págs.
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Social protest in Latin America: the cases of Brazil, Argentina, Colombia and Chile (2018-2021)
  • La protesta social a Amèrica Llatina: els casos de Brasil, Argentina, Colòmbia i Xile (2018-2021)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Por medio de un estudio cuantitativo y comparativo se analizan los procesos de protesta social que tuvieron lugar en Brasil, Argentina, Chile y Colombia entre los años 2018-2021. A partir del análisis cuantitativo se elaboró un mapa de la protesta social, identificando la fisonomía que adquiere la misma en términos de actores principales, demandas centrales y temporalidades e intensidades específicas. El análisis realizado nos ha permitido problematizar cómo las características y dinámica de la protesta social en los países de América Latina que hemos seleccionado, refleja (y condiciona) una serie de tendencias claves con respecto al desarrollo económico y político de la región.

  • català

    Per mitjà d'un estudi quantitatiu i comparatiu s'analitzen els processos de protesta social que van tenir lloc a Brasil, Argentina, Xile i Colòmbia entre els anys 2018-2021. A partir de l'anàlisi quantitativa es va elaborar un mapa de la protesta social, identificant la fesomia que adquireix en termes d'actors principals, demandes centrals i temporalitats i intensitats específiques. L'anàlisi realitzada ens ha permès problematitzar com les característiques i la dinàmica de la protesta social als països de l'Amèrica Llatina que hem seleccionat reflecteix (i condiciona) una sèrie de tendències claus pel que fa al desenvolupament econòmic i polític de la regió.

  • English

    The processes of social protest in Brazil, Argentina, Chile and Colombia between the years 2018-2021 are analyzed, through a quantitative and comparative study. From the quantitative analysis, a map of the social protest was elaborated, identifying the physiognomy that it acquires in terms of main actors, central demands and specific temporalities and intensities. The analysis carried out has allowed us to problematize how the characteristics and dynamics of social protest in Latin American countries reflect a series of key trends in the economic and political development of the region.