Resumen de Cicles de protesta en l’Espanya posttransicional (2011-2017): una comparació entre el moviment dels indignats i el procés independentista català
Jordi Bonet- Martí, María Trinidad Bretones
Aquest article té per objectiu conéixer com ha variat l’estructura d’oportunitats polítiques a Espanya en relació amb els cicles de protesta associats al 15-M i al procés independentista català durant el període 2011-2017. Per a fer-ho, ens basem en la comparació entre tots dos episodis de contesa a partir del model analític elaborat per les teories del procés polític juntament amb les evidències aportades per l’anàlisi de registres estadístics, baròmetres d’opinió pública, dades hemerogràfiques i investigacions realitzades per altres autors. L’article evidencia les similituds i les diferències dels dos episodis en relació amb les diferents variables que conformen l’estructura d’oportunitats polítiques, per a acabar identificant els impactes sobre aquesta estructura i les respostes amb què l’Estat ha gestionat els desafiaments llançats des dels dos moviments. Finalment, es comparen les dues dinàmiques d’institucionalització seguides pels dos moviments i la seua conclusió en dos outputs diferents: la transformació del sistema de partits en el cas espanyol i l’empresonament dels líders independentistes en el cas català. En conclusió, s’evidencia que les possibilitats d’èxit de la comobilització social augmenten quan s’amplien les oportunitats polítiques, quan es demostra l’existència d’aliats i quan es posa en relleu la debilitat dels oponents. Però també s’afirma que, davant de la intensificació de la protesta, les forces governamentals i l’aparell de l’Estat hi poden respondre amb les opcions de reforma o de repressió, però també amb una combinació complexa de totes dues.
