Resumen de Pero Meogo: Desde a métrica e a música á percepción métrica

Antoni Rossell

• català

  Des de la mètrica dels textos lírics medievals i dels processos d’intertex- tualitat, seguint els postulats de Jorn Gruber (1983), és possible formular la reconstrucció musical d’algunes cantigues de les quals no s’ha conservat la música. Es tracta d’una comparació mètrica entre el repertori líric gallec, en aquest cas l’obra poètica de Pero Meogo, i el repertori gallec devocional (CSM), així com l’occità, el francès antic i el llatí medieval. Les coincidències mètriques ens permeten argumentar tant possibles contrafacta com reconstruccions musicals d’aquests repertoris sense música, sempre amb el suport d’anàlisis intertextuals. Aquest estudi es formula com a hipòtesi partint d’una «percepció mètrica» per part del receptor a una escala semblant a la «percepció melòdica» per part del públic medieval.

• English

  From the metrics of medieval lyrical texts and the processes of intertextuality, following the postulates of Jörn Gruber (1983), it is possible to formulate the musical reconstruction of some cantigas of which the music has not been preserved. This is a metrical comparison between the Galician lyric repertoire, in this case the poetic work of Pero Meogo, and the Galician paraliturgical repertoire (CSM), the Occitan, the Old French and the medieval Latin repertoire. The metrical coincidences allow us to argue both possible counterfactuals and musical reconstructions of these repertoires without music, always supported by intertextual analyses. This study is formulated as a hypothesis based on a "metrical perception" on the part of the receiver at a level similar to the "melodic perception" on the part of the medieval audience.

• galego

  Desde a métrica dos textos líricos medievais e dos procesos de intertextualidade, seguindo os postulados de Jorn Gruber (1983), é posible formular la reconstrución musical dalgunhas cantigas das que non se conservou a música. Trátase dunha comparación métrica entre o repertorio lírico galego, neste caso a obra poética de Pero Meogo, e o repertorio  galego paralitúrxico (CSM), o occitano, o francés antigo e o latino medieval. As coincidencias métricas permítennos argumentar tanto posibles contrafacta como reconstrucións musicais destes repertorios sen música, sempre apoiados en análises intertextuais. Este estudio formúlase como hipótese partindo dunha “percepción métrica” por parte del receptor a un nivel semellante da “percepción melódica“ por parte del público medieval.