Resumen de L’evolució del paisatge en les hortes valencianes i les estratègies productives subjacents (segles xvi-xix)
El paisatge de les hortes evolucionà força durant l’Antic Règim. De bon començament, la superfícieregada augmentà considerablement de resultes d’ampliar vells sistemes hidràulics medievals –donant comresultat hortes més compactes– i crear-se’n de nous. El canvi més remarcable fou, però, la intensificacióagrícola aconseguida amb la difusió de conreus ja coneguts en època medieval (entre els quals sobresurtenla morera i l’arròs) o arribats d’Amèrica, com dacsa i fesols. Es configurà així un nou paisatge de vol i sòl,que combinava un arbrat de moreres i fruiters espars o alineats en els llindes dels camps amb diversessembradures, entre les quals els cereals –blat, dacsa i arròs– sempre mantingueren un paper hegemònicque no seria assenyat interpretar com símptoma d’endarreriment.
La consolidació d’unes rotacions diversificades i molt productives per superfície cal relacionar-laamb: a) novetats en els mecanismes operatius fets servir per prorratejar cabal i d’altres canvis que experimentarenles entitats que agrupaven als regants; b) les estratègies productives i reproductives aplicadesen les petites explotacions camperoles.
Aquestes unitats familiars cada vegada estigueren més orientades cap a la intensificació i la diversificació,aconseguides gràcies a poder regar amb regularitat. Ambdós components –rotacions intensivesi diversificació productiva– atenuaren l’impacte dels riscs naturals i els efectes negatius de l’especulaciócomercial i les subdivisions hereditàries. Propiciaren la supervivència d’explotacions agrícoles cada copmés menudes en les quals la comercialització de collites i l’arrendament de terres acompliren un papercada vegada més rellevant.
