Consolidación de la innovación docente en la etapa universitaria: COVID-19 y las nuevas tecnologías

• Lera-Torres, Javier-Isaac ^[2] ; Cantarero-Prieto, David ^[1] ; Pascual-Sáez, Marta ^[1]
  1. [1] Universidad de Cantabria

     Universidad de Cantabria

     Santander, España

     
  2. [2] Instituto de investigación sanitaria Valdecilla
• Localización: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació, ISSN-e 2013-2255, Vol. 15, Nº. 2, 2022 (Ejemplar dedicado a: (gener-juny, 2022)), págs. 1-12
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Consolidation of educational innovation at university level: COVID-19 and the new technologies
  • Consolidació de la innovació docent en l’etapa universitària: COVID-19 i les noves tecnologies
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Introducción: La crisis sanitaria generada por la COVID-19 tuvo importantes repercusiones a todos los niveles y supuso diversos retos educativos, siendo el más relevante la suspensión de clases presenciales. El objetivo principal de este trabajo es analizar la implantación y futura consolidación postCOVID-19 del blended learning. Método: Entre los nuevos métodos docentes se encuentran las clases online, la organización de webinars impartidos por expertos del ámbito económico y empresarial, seminarios impartidos por los propios alumnos, el fomento de debate en foros y chats a través de Moodle.Resultados: Algunos puntos positivos para el alumnado son los siguientes: mejora global de los resultados, mayor profundización en los conocimientos adquiridos, mejora de la capacidad de debate y aprendizaje activo y cooperativo, creación de redes de networking que permiten la colaboración entre alumnos y agentes externos al ámbito universitario. No obstante, se detectan desigualdades en el acceso a la tecnología y problemas de incompatibilidad de horarios y tareas.Discusión: Los resultados muestran una mejora de los resultados académicos y satisfacción generalizada. Como reto fundamental queda la consolidación de estos métodos teniendo en cuenta que en ocasiones suponen un trabajo extra para el alumnado y la desigualdad en el acceso a la tecnología.

  • English

    Introduction: The health crisis generated by COVID-19 had significant effects at all levels and created several educational challenges, perhaps the most important being the suspension of face-to-face classes. The main objective of this study is to analyze the implementation of blended learning and its consolidation post-COVID-19.Methods: These new teaching methods comprise online classes, the organization of webinars taught by experts from the fields of economics and business, seminars given by the students themselves, and the promotion of debate in forums and chats through Moodle.Results: The positive points for students are the following: overall improvement of results, the opportunity to expand on the knowledge acquired, improvement of the capacity for debate and for active and cooperative learning, and the creation of networks that allow collaboration between students and agents outside the university environment.Discussion: This blended learning experience obtained positive results in terms of academic success and satisfaction among students and professors. The consolidation of these methods remains a challenge considering that their use requires an additional effort for students and also because of the inequality that exists with regard to access to technology.

  • català

    Introducció. La crisi sanitària generada per la COVID-19 va tenir repercussions importants a tots els nivells i va suposar diversos reptes educatius, el més rellevant dels quals va ser la suspensió de classes presencials. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la implantació i la consolidació després de la covid de l’aprenentatge semipresencial.Mètode. Entre els nous mètodes docents hi ha les classes en línia, l’organització de seminaris web impartits tant per experts de l’àmbit econòmic i empresarial com pels mateixos alumnes, i el foment del debat en fòrums i xats a través de Moodle.Resultats. Alguns punts positius per a l’alumnat són: millora global dels resultats, més aprofundiment en els coneixements adquirits, millora de la capacitat de debat i de l’aprenentatge actiu i cooperatiu, i creació de grups de treball que permeten la col·laboració entre alumnes i agents externs a l’àmbit universitari. Tot i això, es detecten desigualtats en l’accés a la tecnologia i problemes d’incompatibilitat d’horaris.Discussió. Els resultats mostren una millora dels resultats acadèmics i la satisfacció generalitzada. Com a repte fonamental queda la consolidació d’aquests mètodes tenint en compte que de vegades suposen un treball extra per a l’alumnat i la desigualtat en l’accés a la tecnologia.