Ayuda
Ir al contenido

Cortar, recordar y desear: la afectividad femenina en Roza tumba quema de Claudia Hernández

    1. [1] Universidad Nacional Autónoma de México

      Universidad Nacional Autónoma de México

      México

  • Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 26, 2022 (Ejemplar dedicado a: Nuevas subjetividades en la literatura latinoamericana), págs. 103-114
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • To Cut, Remember and Desire: the Female Affectivity in Roza tumba quema by Claudia Hernández
    • Tallar, recordar i desitjar: l'afectivitat femenina en Roza tumba quema de Claudia Hernández
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Propongo que en esta novela la vulnerabilidad corporal se ofrece como potencia de transformación comunitaria. Sostengo que se articula una enunciación femenina nómade a través de la coordinación de experiencias vitales singulares entre las diferentes mujeres, que exhibe el disenso entre éstas y las identidades; y la variación interna de las relaciones semánticas configurantes de los cuerpos femeninos que surge de su afectividad. Asimismo, planteo que el amor femenino al mismo tiempo que abre el deseo como territorio común, expone a las mujeres a su pluralidad, interrumpiendo las dinámicas de homogeneización y expropiación de los cuerpos femeninos.

    • English

      I propose that in this novel bodily vulnerability is offered as a power of communal transformation. I maintain that a nomadic feminine enunciation is articulated through the coordination of singular life experiences between the different women, which exhibits the dissent between them and the identities; and the internal variation of the semantic relations that configure female bodies that arise from affectivity. Likewise, I argue that female love, while opening desire as a common territory, exposes women to their plurality, interrupting the dynamics of homogenization and expropriation of female bodies.

    • català

      Proposo que en Roza tumba quema (2017) de Claudia Hernández la vulnerabilitat corporal s'ofereix com a potència de transformació comunitària. Sostinc que s'articula una enunciació femenina nómade a través de la coordinació d'experiències vitals singulars entre les diferents dones, que exhibeix el dissens entre aquestes i les identitats; i la variació interna de les relacions semàntiques configurantes dels cossos femenins sorgida de la seva afectivitat. Així mateix, plantejo que l'amor femení, al mateix temps que obre el desig com a territori comú, exposa a les dones a la seva pluralitat, i interromp les dinàmiques d'homogeneïtzació i expropiació dels cossos femenins.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno