Resumen de Novetats sobre dues obres del Mestre de Rímini a Catalunya

Santos M. Mateos Rusillo, Alberto Velasco González

• español

  El anónimo maestro del altar de Rímini o maestro de Rímini, activo durante la primera mitad del siglo XV y con taller seguramente localizado en el sur de la región histórica de Franconia (actual Alemania), hizo una producción escultórica exclusivamente en alabastro que se exportaría por el continente europeo y que llegaría a lugares tan distantes como Clerques (Francia), Utrecht (Países Bajos), Breslau (Polonia), Rímini y Milán (Italia) o Fuerteventura (España). Con un considerable corpus de obra conservada, aquí presentamos dos de ellas preservadas en Cataluña, una en el Museu del Cau Ferrat de Sitges y la otra en la iglesia de la Piedad de Igualada, analizándolas cuidadosamente para justificar su atribución en el caso de la primera y para incorporar la segunda, hasta ahora inédita, en el catálogo del artista-taller.

• català

  L’anònim mestre de l’altar de Rímini o mestre de Rímini, actiu durant la primera meitat del segle XV i amb taller segurament localitzat al sud de la regió històrica de Francònia (actual Alemanya), va fer una producció escultòrica exclusivament en alabastre que s’exportaria pel continent europeu i que arribaria a indrets tan distants com Clerques (França), Utrecht (Països Baixos), Breslau (Polònia), Rímini i Milà (Itàlia) o Fuerteventura (Espanya). Amb un considerable corpus d’obra conservada, aquí en presentem dues de preservades a Catalunya, l’una al Museu del Cau Ferrat de Sitges i l’altra a l’església de la Pietat d’Igualada, tot analitzant-les acuradament per justificar-ne l’atribució en el cas de la primera i per incorporar la segona, fins ara inèdita, al catàleg de l’artista-taller.

• English

  The anonymous Master of the Altar of Rimini, or Master of Rimini, was active during the first half of the 15th century, with a workshop probably located in the south of the historical region of Franconia (in present-day Germany). He sculpted exclusively in alabaster, and his work was exported across Europe as far away as Clerques (France), Utrecht (Netherlands), Wroclaw (Poland), Rimini and Milan (Italy) and Fuerteventura (Spain). Among a considerable body of surviving works are two pieces in Catalonia, one in the Museu del Cau Ferrat in Sitges and another in the church of the Pietat in Igualada. This article carefully analyses them, to justify the attribution of the first, and the incorporation of the second, hitherto unpublished, in the artist’s workshop catalogue.