Resumen de «Curial e Güelfa»: una novel·la italiana del Quattrocento, de cavalleria humanística, escrita en llengua catalana
L’anònima novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (Nàpols-Milà?, ca. 1445–1448) es considera, juntament amb el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, una de les obres mestres de les lletres catalanes del segle XV. Tanmateix, el fet que l’anònim –procedent de València, però culturalment italianitzat– emprara el català com a vehicle d’expressió literària no és cap obstacle per a catalogar el llibre, per la seua modernitat (influx de l’ideari humanístic i del neoplatonisme, sàtira llucianesca, ironia metaliterària…), com una obra de “recepció” de la cultura del Quattrocento italià per part d’algú format en la tradició medieval (llibres de cavalleria, lírica trobadoresca, amor cortés), però que pretén emular el Boccaccio napolità, concertant armes i amors en una àgil narrativa de ficció. S’acaba el secolo senza poesia i s’enceta amb el Curial un gènere de gust aristocràtic, que hom sol denominar umanesimo cavalleresco o, més pròpiament dit, cavalleria humanística. El nou gènere florirà a la Florència dels Mèdici uns anys després.
