Resumen de Poesia digital: què mirem quan llegim poesia en la pantalla?
La poesia digital és un text literari creat mitjançant eines electròniques i pensat exclusivament per al mitjà digital. Els poemes digitals no són traslladables al paper i només podem llegir-los a través d’un dispositiu electrònic. Quins són els usos lectors i els processos interpretatius de la poesia digital? Quines estratègies de lectura diferents demanen aquests textos? Quines habilitats lectores apreses podem fer servir i quines no ens serveixen ja per llegir poemes digitals? Quins són els elements clau a l’hora de fer un acostament interpretatiu a un poema digital? Quina mena d’orientació o guiatge ens cal per acarar-nos a aquest tipus de text com a lectors? A través d’alguns exemples pràctics de lectura de poemes digitals, ens centrarem en els quatre elements essencials que conformen el text poètic: la paraula, la imatge, el moviment i el so. Aquests elements presents als textos poètics faran de pont entre allò interioritzat pel que fa a la lectura de poesia “tradicional” i els nous reptes lectors que presenten els e-poemes. Aquest exercici té l’objectiu d’esbossar una proposta de punts clau a tenir en compte per a la lectura i l’anàlisi literària de la poesia digital. Llegir poesia digital demana un acostament al text literari que ha de ser necessàriament obert, flexible i, sobretot, adaptable a les característiques dels diferents nivells educatius, lluny del dogma, de la classificació i de l’etiqueta curricular. D’una banda, perquè la lectura és, sense dubte, l’element transversal de tots els nivells educatius, especialment pel que fa a l’estudi de les humanitats. I també perquè l’espai virtual digital va amerant, en un procés ràpid i inevitablement imparable, tots els espais de l’individu que aprèn, fins arribar a la nostra pròpia interioritat. Aprofitem, doncs, aquesta avinentesa per no tancar els ulls enfront de la pantalla i ensenyar a llegir connectats a la dimensió integral de l’aprenent que l’actualitat demana.
