Resumen de L'art rupestre durant el procés de Neolitització a Catalunya
Ramon Viñas i Vallverdú, Josep Maria Vergès Bosch, Maria Fontanals Coll, Albert Rubio i Mora
El territori català preserva un important patrimoni d’art rupestre que reflecteix la presència de dues tradicions pictòriques. Per una banda, l’anomenat conjunt d’art llevantí —definit per figures de trets realistes o naturalistes i amb una temàtica centrada en el món de la cacera i la recol·lecció—; i per l’altra, un art esquemàtic —determinat per figures simplificades i elements abstractes— que assenyalen l’entrada dels canvis ideològics i simbòlics del neolític. Aquests canvis, dins del VI mil·lenni aC, varen suposar per les societats caçadores-recol·lectores l’inici d’un procés de transformació gradual de gran transcendència, tant econòmic com social. Una etapa que, forçosament, degué generar sincretismes culturals que podem intentar resseguir a través de la documentació rupestre i el registre arqueòlogic. En aquest article presentem alguns exemples de la documentació rupestre, que poden servir per exemplificar, per una part, la transició de l’economia caçadora-recol·lectora a l’agrícola-ramadera i per l’altra, els sincretismes conceptuals i tècnics, recolzats per l’anàlisi de les figures i del context arqueològic.
