Grandes inundaciones en la ciudad de Murcia a través de la documentación histórica: medidas de defensa y contexto socioeconómico

• Gil-Guirado, Salvador ^[1] ; Olcina Cantos, Jorge ^[2] ; Pérez-Morales, Alfredo ^[1]
  1. [1] Universidad de Murcia

     Universidad de Murcia

     Murcia, España

     
  2. [2] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Estudis d'història agrària, ISSN-e 2385-359X, ISSN 0210-4830, Nº 33, 2021, págs. 33-62
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Major floods in the City of Murcia through historical documentation: defence measures and socioeconomic context
  • Grans inundacions a la ciutat de Múrcia a través de la documentació històrica: mesures de defensa i context socioeconòmic
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El estudio de inundaciones históricas ha generado en los últimos años metodologías que persiguen transformar la información cualitativa contenida en la documentación histórica en información cuantitativa. Sin embargo, la diversidad de los contextos culturales e históricos, así como la heterogeneidad de las fuentes documentales, dificulta la capacidad de extrapolación de los métodos cuantitativos en climatología histórica. Esta situación favorece que los análisis hermenéuticos de textos sigan siendo un elemento esencial en el estudio del clima pasado. Este trabajo realiza un análisis de estas características sobre las tres inundaciones más catastróficas ocurridas en la ciudad de Murcia en los últimos cuatrocientos años. Se destaca el hecho de que la sociedad murciana tenía estrategias de superación de catástrofes que involucraban al conjunto de la sociedad y preconizaban una gestión integral de las emergencias. No obstante, el estado de penuria económica previo a una inundación es un factor determinante para explicar la capacidad de resiliencia del sistema social. Es, asimismo, relevante el gran aumento de la exposición a zonas inundables producido en los últimos dos siglos, con ocupación progresiva del espacio de huerta tradicional para usos no agrarios que se mantiene hasta la actualidad. Se puede afirmar que la sociedad murciana preindustrial usaba de forma más eficiente los mecanismos de los que disponía para adaptarse a las inundaciones.

  • català

    L’estudi d’inundacions històriques ha generat en els darrers anys metodologies que busquen transformar la informació qualitativa continguda en la documentació històrica en informació quantitativa. Tot i així, la diversitat de contextos culturals i històrics, així com l’heterogeneïtat de les fonts documentals, dificulta la capacitat d’extrapolació dels mètodes quantitatius en climatologia històrica. Aquesta situació afavoreix que les anàlisis hermenèutiques dels textos continuïn essent un element essencial en l’estudi del clima del passat. Aquest treball du a terme una anàlisi d’aquestes característiques sobre les tres inundacions més catastròfiques que han tingut lloc a la ciutat de Múrcia en els darrers quatre-cents anys. Es destaca el fet que la societat murciana tingués estratègies de superació de catàstrofes que involucraven al conjunt de la societat i preconitzaven una gestió integral de les emergències. Així i tot, l’estat de penúria econòmica previ a una inundació és un factor determinant per explicar la capacitat de resiliència del sistema social. És, així mateix, rellevant l’augment de l’exposició a zones inundables produït en els darrers dos segles, amb ocupació progressiva de l’espai d’horta tradicional per a usos no agraris que es manté fins a l’actualitat. Es pot afirmar que la societat murciana preindustrial feia servir de forma més eficient els mecanismes de què disposava per adaptar-se a les inundacions.

  • English

    In recent years the study of historical floods has generated methodologies aiming to transform the qualitative information contained in the historical documentation into quantitative information. This coding process seeks to make the way in which societies adapted to floods in the past understandable and comparable in time and space, to extract positive or negative points that can help reduce vulnerability and increase the resilience of today’s societies. The diversity of cultural and historical contexts, as well as the heterogeneity of documentary sources, makes it difficult to extrapolate quantitative methods in historical climatology. This situation favors the fact that hermeneutical analyses of texts continue to be an essential element in the study of the climate of the past. This paper carries out a hermeneutical analysis of the three most catastrophic floods that occurred in the city of Murcia in the last 400 years. We complete this analysis with a quantitative historical cartographic reconstruction. As a main conclusion, Murcian society had strategies for overcoming disasters that involved the whole of society and that advocated comprehensive management of emergencies in particular. However, the state of hardship prior to a flood is a determining factor to explain the resilience capacity of the social system. At the same time, the great increase in exposure to flooded areas in the last two centuries is noteworthy, with progressive occupation of the traditional orchard space for non-agricultural uses that continues today. It is possible to affirm that pre-industrial Murcian society more efficiently used the available mechanisms to adapt to flood events.