De casal a hotel boutique al Centre Històric de Palma (2012-2020)

• CASAÑAS VILAMALA, FRANCESC ^[1] ; Blázquez-Salom , Macià
  1. [1] Geògraf
• Localización: Kultur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, ISSN-e 2386-5458, Vol. 8, Nº. 15, 2021 (Ejemplar dedicado a: La pandèmia de COVID-19 i el seu impacte en el turisme en espais urbans), págs. 99-122
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • From house to boutique hotel in Palma’s historic centre (2012-2020)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    La pretensión de este trabajo es analizar la proliferación de nuevos establecimientos hoteleros en el Centro Histórico de Palma, desde el inicio de la crisis sistémica de 2008 como una modalidad más de fijación de capital en el entorno construido. Este proceso de turistificación se ha fomentado con políticas de liberalización urbanística, nuevo marco legal por estas modalidades hoteleras, la gestión empresarialista de la ciudad y city branding, para hacer de Palma un destino de escapadas urbanas, más allá del clásico crecimiento hotelero de sol y playa. La reacción contraria a esta turistificación ha culminado en la modificación del planeamiento urbanístico para limitar el número de nuevos establecimientos (2019) y la inactividad hotelera, a raíz de la pandemia de COVID-19. El mantenimiento de los precios al alza y el estancamiento demográfico demuestra la financiarización del entorno construido, más allá de su función de alojamiento turístico, hoy en día nula.

  • català

    La pretensió d’aquest treball és analitzar la proliferació de nous establiments hotelers al Centre Històric de Palma, d’ençà de l’inici de la crisi sistèmica de 2008 com una modalitat més de fixació de capital en l’entorn construït. Aquest procés de turistificació s’ha fomentat amb  polítiques de liberalització urbanística, nou marc legal per aquestes modalitats hoteleres, la gestió empresarialista de la ciutat i city branding, per fer de Palma una destinació d’escapades urbanes, més enllà del clàssic creixement hoteler de sol i platja. La reacció contrària a aquesta turistificació ha culminat en la modificació del planejament urbanístic per limitar el nombre de nous establiments (2019) i la inactivitat hotelera, arran de la pandèmia de COVID-19. El manteniment dels preus a l’alça i l’estancament demogràfic demostra la financerització de l’entorn construït, més enllà de la seva funció d’allotjament turístic, avui en dia nul·la.

  • English

    The aim of this work is to analyze the proliferation of new hotel establishments in the historic centre of Palma since the 2008 global crisis as another model for fixing capital in the built environment. This touristification process has been promoted through urban liberalization policies, a new legal framework for this hotel model, the business management of the city and city branding, turning Palma into a destination for city breaks and an alternative to the traditional sun, sea and sand hotel model. The reaction against this form of tourism culminated in the modification of urban planning to limit the number of new establishments (2019) and the current hotel inactivity in the wake of the COVID-19 pandemic. The continuing rise in prices and population stagnation show that financing of the built environment, beyond its function of tourist accommodation, is now non-existent.