Resumen de En pos de una economía de la memoria: el caso del Valle de los Caídos

Silvina Schammah-Gesser, Irene Rincón Narros

• español

  Este artículo analiza las formas en que la memoria traumática colectiva se traduce, entre otros procesos, en bienes materiales. Sostenemos que la producción de memoria es también un proceso económico que involucra la inversión de recursos con la expectativa de obtener beneficios. Por lo tanto, las manifestaciones de la memoria pública (p. ej., fechas conmemorativas, monumentos, mausoleos, museos y espacios de conmemoración, así como actividades de infoentretenimiento que fusionan información, esparcimiento y consumo, publicaciones y representaciones artísticas, audiovisuales o literarias a gran escala) dependen de la asignación de recursos como tiempo, espacio y dinero. A pesar del estatus sin precedentes que los estudios de memoria han alcanzado dentro de las humanidades y las ciencias sociales, el carácter económico de la memoria, especialmente de la memoria traumática, ha recibido escasa atención (Shauli & Schammah Gesser 2016–2019). Si el recuerdo colectivo consume tiempo, espacio, insumos y otros recursos, y, además, produce no solo beneficios políticos, sociales, culturales y simbólicos, sino también económicos, resulta necesario investigar la gestión de su producción, de su mantenimiento y difusión, así como la de su mercantilización y consumo. A partir de estas premisas, el presente artículo ofrece una lectura econó- mica del Valle de los Caídos.

• català

  Aquest article analitza les formes en què la memòria traumàtica col·lectiva es tradueix, entre altres processos, en béns materials. Sostenim que la producció de memòria és també un procés econòmic que involucra la inversió de recursos amb l'expectativa d'obtenir beneficis. Per tant, les manifestacions de la memòria pública (p. ex., Dates commemoratives, monuments, mausoleus, museus i espais de commemoració, així com activitats d'infoentreteniment que fusionen informació, esbarjo i consum, publicacions i representacions artístiques, audiovisuals o literàries a gran escala) depenen de l'assignació de recursos com temps, espai i diners. Tot i l'estatus sense precedents que els estudis de memòria han assolit dins de les humanitats i les ciències socials, el caràcter econòmic de la memòria, especialment de la memòria traumàtica, ha rebut escassa atenció (Shauli & Schammah Gesser 2016-2019). Si el record col·lectiu consumeix temps, espai, entrades i altres recursos, i, a més, produeix no només beneficis polítics, socials, culturals i simbòlics, sinó també econòmics, resulta necessari investigar la gestió de la seva producció, del seu manteniment i difusió, així com la de la seva mercantilització i consum. A partir d'aquestes premisses, el present article ofereix una lectura econòmica de la Vall dels Caiguts.

• English

  This article analyzes the ways in which collective traumatic memory translates, among other processes, into material goods. We claim that memory production is also an economic process that involves the investment of resources with the expectation of obtaining benefits. Therefore, manifestations of public memory (e. g., commemorative dates, monuments, mausoleums, museums and commemoration spaces, as well as large-scale educational activities, publications and artistic, audio-visual or literary representations) depend on the allocation of resources such as time, space and money. Despite the unprecedented status that memory studies have achieved within the humanities and social sciences, the economic nature of memory, especially traumatic memory, has received little attention (Shauli & Schammah Gesser 2016–2019). We argue that collective memory, which consumes time, space, supplies and other material resources, not only produces political, social, cultural and symbolic benefits, but also economic ones. This implies managing its production, maintenance, dissemination, commodification and consumption. Elaborating on this perspective, the article offers an economic reading of the Valley of the Fallen.