Resumen de Ask not what AI can do for art... but what art can do for AI
- español
¿Qué puede hacer el arte por la inteligencia artificial? Este ensayo reflexiona alrededor de esta cuestión desde un punto de vista basado en la base de conocimiento incorporado del arte contemporáneo. La autora emplea el término "pensar-sentir" para referirse a las redes cambiantes de percepción, emoción, pensamiento y acción sondeadas por artistas que interactúan con la IA. Al rastrear varias metáforas utilizadas por los artistas para hablar de la IA, la autora identifica los puntos donde las metáforas se delinean, alejándose de los fenómenos a los que se refieren. La autora aboga por estas interpretaciones parciales e imaginarias de la IA como sondas que, a pesar de sus fallos o justamente por ellos, aportan ideas significativas para el desarrollo y el posicionamiento cultural de las entidades de IA. La autora cuestiona además el alcance limitado de las ideas artísticas abordadas en la investigación de IA y propone un experimento mental en el que el arte se une a la industria como fuente de reflexión para desarrollar inteligencias artificiales. En conclusión, la metáfora que estructura el ensayo se describe como un ejemplo de "pensar-sentir" en el trabajo.
- català
Què pot fer l’art per la intel·ligència artificial? Aquest assaig reflexiona al voltant d’aquesta qüestió des d’un punt de vista basat en la base de coneixement incorporat de l’art contemporani. L’autora empra el terme «pensar-sentir» per referir-se a les xarxes canviants de la percepció, l’emoció, el pensament i l’acció, sondejades pels artistes que interactuen amb l’IA. Quan rastreja diverses metàfores utilitzades pels artistes per parlar de l’IA, l’autora identifica els punts en què les metàfores es delineen, allunyant-se dels fenòmens a què es refereixen. L’autora advoca per aquestes interpretacions parcials i imaginàries de l’IA com a sondes que, malgrat les seves fallades o justament per aquestes, aporten idees significatives per al desenvolupament i el posicionament cultural de les entitats d’IA. L’autora qüestiona, a més, l’abast limitat de les idees artístiques abordades en la recerca de l’IA i proposa un experiment mental en què l’art s’uneixi a la indústria com a font de reflexió per a desenvolupar intel·ligències artificials. En conclusió, la metàfora que estructura l’assaig es descriu com un exemple de «pensar-sentir» a la feina.
- English
What can art do for artificial intelligence? This essay circles around this question from a viewpoint grounded in the embodied knowledge base of contemporary art. The author employs the term “feelthink” to refer to the shifting webs of perception, emotion, thought, and action probed by artists engaging AI. Tracing several metaphors used by artists to consider AI, the author identifies points where the metaphors delaminate, pulling away from the phenomena to which they refer. The author advocates for these partial and imagistic understandings of AI as probes which, despite or because of their flaws, contribute important ideas for the development and cultural positioning of AI entities. The author further questions the limited scope of art ideas addressed in AI research and proposes a thought experiment in which art joins industry as a source of questions for developing artificial intelligences. In conclusion, the essay’s structuring metaphor is described as an example of “feelthink” at work.
