A Maria Aurèlia Capmany. I " No em pregunto que sento... Vull només les carícies de seda del teu cos". N Comadira: DESDESIG. Fes memòria! La vas conèixer al pati de lletres. Feia una tarda xafogosa, d'aquelles de cel tapat, que hauria d'arrencar a ploure i l'aigua no pot trencar la fina paret dels núvols, quan et treuries tota la roba que se t'enganxa fins a quedar nu, a pell contra l'aire. Seies en un banc a recés de la paret i la fusta se t'inscrustava a la carn, irada i apegalosa. fullejaves el tele, sense interès, d'esma. Ni la vas veure, quan es va asseure al teu costat i va creuar les cames, l'una damunt l'altra, encavalcades. El pantalon cenyit, tensats, li marcaven les cuixes llagues, fines. Un peu geim-penjam. (...).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados