Resumen de La història de les Aigües.
Al Xavier Vidal, entès en pluges. Quan la primera secada, jo tenia set anys i cinc mesos i com que al carrer de Sants Elies no arribava l'aigua ens vam anar a viure al xalet dels avis, a la roda dels Cordelers, del carrer del Jutjat. A l'hort, l'avi Remigi hi tenia un pou i, quan conectàvem la bomba del Pancraç, per la canonada sortia un raig d'aigua com el puny de l'avi. Per costum només la senyora Magdalena venia a buscar aigua i potser de tant en tant, però, quan la secada, el més divers veïnat del carrer del Jutjat féu cap a l'hort a buscar aigua. El meu primer record d'una cua humana la tinc a l'hort, la gent duna darrera l'alta, amb les mans plenes de càntirs if errades, al caminal que duia a la bassa, i l'àvia, que tenia caràcter, posant ordre. Als minats dels altres horts no n'hi havia cua. Segons l'avi la veta de la mina d'aigua de la Roda queia just on hi havia el nostre pou. Més cap l'estació, a mas de cals Fontana, també en distribuïen d'aigua, però era una aigua més molla. Això a nosaltres ens satisfeia. (...).
