Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Infeccions i xenotrasplantament

  • Autores: Asunción Moreno Camacho
  • Localización: Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ISSN-e 2339-9910, ISSN 1133-3286, Vol. 16, Nº. 2, 2001, págs. 47-50
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Infections and xenotransplantation
    • Infecciones y xenotrasplante
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El riesgo de infección en el xenotrasplante se relaciona con los siguientes factores: el papel del órgano trasplantado como vector, la utilización de una unmunosupresión más intensa que la realizada en el alotraspante y el concurso de nuevos patógenos que provocan síndromes clínicos no descritos de los que se carece de pruebas diagnósticas. Aunque los animales pueden sufrir infecciones bacterianas, fúngicas y parasitarias, las más peligrosas, caso de transmitirse al hombre, son las producidas por virus. Sin embargo, se dispone de pocos datos sobre la transmisión de infecciones víricas en el xenotraspalnte, debido al escaso número de órganos trasplantados y a la corta supervivencia del injerto. En pacientes receptores de tejido neural o de islotes pancreáticos procedentes de cerdo, se ha documentado seroconversión frente al virus de la influenza de cerdo y frente al parvovirus porcino. Para disminuir el riesgo de transmisión de xenozoonosis se han propuesto diversas medidas: animales nacidos en cautividad, crianza en atmósfera libre de gérmenes, exámenes exhaustivos (incluida la necropsia de los animales fallecidos), evitar la utilización de antimicrobianos y la vigilancia de las personas que cuidan los animales. Actualmente se están desarrollando estudios en trasplante de órganos procedentes de cerdos trangénicos a primates, con supervivencias de éstos superiores a un mes. Hasta que no se disponga de información suficiente, se debe actuar con cautela.

    • català

      El risc d'infecció en el xenotrasplantament es relaciona amb els factors següents: el paper de I'organ trasplantat com a vector, la utilització d'una immunosupressió més intensa que la que es fa en I'al.lotrasplantament i el concurs de nous patògens que provoquen síndromes clíniques no descrites de les quals no es tenen proves diagnòstiques. Encara que els animals poden patir infeccions bacterianes, fúngiques i parasitaries, les més perilloses, en cas que es transmetin a I'home, són les produïdes per virus. Tot i així, es disposa de poques dades sobre la transmissió d'infeccions víriques en el xenotrasplantament, a causa de I'escas nombre d'organs trasplantats i de la curta supervivencia de I'empelt. En pacients receptors de teixit neural o d'illots pancreatics procedents de porc, s'ha documentat seroconversió en front del virus influenca de porc i en front del parvovirus porcí. Per a disminuir el risc de transmissió de xenozoonosi s'han proposat diverses mesures: animals nascuts en captivitat, cria en atmosfera lliure de germens, examens exhaustius (inclosa la necropsia dels animals morts), evitar la utilització d'antimicrobians i vigilancia de les persones que tenen cura dels animals. Actualment s'estan desenvolupant estudis en trasplantament d'organs procedents de porcs transgènics a primats, amb supervivències superiors a un mes. Fins que no es disposi d'informació suficient, s'ha d'actuar amb cautela.

    • English

      The risk of infection in xenotransplantation is related to the following factors: the role of the transplanted organ as a vector, the use of more intense immunossupression than that used in allotransplantation, and the appearance of new pathogen that provoke clinical syndromes not pre- viously described and for which diagnostic test are lac- king. Although animals can suffer from bacterial, fungal and parasitic infections, the most dangerous -if transmit- ted to humans- are viral infections. However, due to the small number of transplanted organs and short graft survi- val, few data are avilable on the transmission of viral infections in xenotransplantation. In patients receiving neu- ral tissue or islets of Langerhans from pigs, seroconversion to porcine influenza virus and to porcine parvovirus has been described. Several measures have been proposed to reduce the risk of transmission of xenozoonosis, such as the birth of animals in captivity, rearing in a germ-free en- vironment, exhaustive examinations (including necros- copy of dead animals), avoiding the use of antimicrobial agents, and surveillance of personnel taking care of the animals. Studies are currently being developed in the transplantation of organs from trangenic pigs to primates with survivals of more than 1 month. Caution should be exercised until sufficient information is available.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno