El bosc valencià està experimentant un creixement sense precedents, tot coincidint amb l’abandonament del món rural iniciat a mitjans dels segle XX. Des d’aleshores el bosc avança ràpidament mitjançant una gestió basada en la no actuació i en la forta restricció als usos del territori. En l’actualitat aquest model de gestió està en el centre del debat tècnic. Poc a poc i no sense entrebancs, la concepció de la conservació està canviant i tècniques silvícoles consolidades, com la Gestió Forestal Sostenible, prosperen gràcies al seu potencial per a conciliar la protecció i millora dels ecosistemes mediterranis i l’aprofitament dels recursos renovables del bosc. De la capacitat que tingam per a arribar a acords sobre les estratègies de gestió aplicables esdevindrà el futur d’un bosc que es postula com una immillorable eina per a fer front a la desvertebració territorial i a les pertorbacions derivades del canvi climàtic.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados