Francesc Ferrer Pastor, l'home bo de les nostres paraules

• Autores: Josep Alandete
• Localización: Revista de la Safor, ISSN-e 1889-5735, Nº. 7, 2016, págs. 11-25
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El País Valencià de començaments del segle XX es preparava per a entrar en la modernització d’una societat encara majoritàriament lligada a una economia agrària i que reproduïa els usos lingüístics vigents entre els repobladors des de la fundació del Regne, per bé que només en els àmbits d’ús informals. Però la lleialtat rutinària de la població havia començat també a solsir-se en les classes benestants de la ciutat de València des de mitjans del segle XIX, avançant i acomplint aquella llei sociològica que postula que les innovacions s’estenen des de les ciutats cap als pobles més menuts. Les condicions estructurals d’este procés de substitució lingüística que s’albirava venien emmarcades des de ben lluny. Com a dada més decisiva, estava la política substituïdora desplegada legalment a partir del Decret de Nova Planta de 1707 i que continuava la tendència uniformitzadora de l’Estat hispànic, que havia repercutit primerencament en els usos formals de la noblesa valenciana del XVI i el XVII.