Antoni de Martí i Franquès i Felix Torres Amat: ciència i dissidència religiosa a la Catalunya d’inici del segle XIX

Agustí Camós Cabeceran ^[1]
1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona
  
  Universitat Autònoma de Barcelona
  
  Barcelona, España
Localización: Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, ISSN 2013-1666, ISSN-e 2013-9640, Vol. 6, Nº. 1, 2013, págs. 55-86
Idioma: catalán
Títulos paralelos:
- Antoni de Martí i Franquès and Fèlix Torres Amat: science and dissent religion in Catalonia at de beginning of nineteen century
Enlaces
- Texto completo

Resumen
- català
  L’any 1819 el naturalista Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) i el clergue catòlic liberal Fèlix Torres Amat (1772-1847) mantingueren una extraordinària entrevista a Barcelona al voltant de les possibles contradiccions que podien existir entre determinats plantejaments científics i la religió catòlica. El treball científic de Martí el portà a defensar tres plantejaments que temia que fossin inacceptables per l’Església catòlica, l’antiguitat de la Terra de més de quaranta mil anys, la possible transformació dels organismes al llarg del temps i la generació espontània. Torres Amat tranquil·litzà Martí justificant que cap d’aquests tres plantejaments estava en contradicció amb la religió catòlica.
- English
  It was in 1819 when the naturalist Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) and the liberal catholic priest Fèlix Torres Amat (1772-1847) held a face-to-face meeting in Barcelona to discuss about the scientific ideas and the catholic religious belief.
  
  Based on his scientific work, Martí defended that the age of the Earth was older than forty thousand years as well and also defended the transformation of the organisms and the spontaneous generation. Martí felt that these concepts were at odds with the catholic belief but Torres Amat reassured him, justifying that none of these ideas were contrary to the Catholic Church.