El model lingüístic de Curial e Güelfa

• Autores: Antoni Ferrando Francés
• Localización: Revista Valenciana de Filologia, ISSN-e 0556-705X, 1 2, 2018 (Ejemplar dedicado a: Curial e Güelfa), págs. 39-83
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    Un dels aspectes més interessants i singulars de Curial e Güelfa és l’estudi del seu model de llengua. S’ofereixen ací unes observacions sobre els trets més distintius d’aquest model, sobre els procediments d’integració dels elements lingüístics italians, francesos i castellans en la novel·la i sobre la imitació de l’experimentalisme lingüístic de Boccaccio que en fa l’anònim autor. La singularitat lingüística i literària del Curial té molt a veure amb la trajectòria biogràfica i cultural de l’autor i amb la gènesi napolitana de la novel·la. Són aspectes imprescindibles per a valorar adequadament l’artefacte lingüístic i literari que és el Curial i la fina sensibilitat filològica del seu autor, que, segons Abel Soler, ha de ser Enyego d’Àvalos, destacat membre de la cort plurilingüe del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.

  • English

    One of the aspects of Curial e Güelfa that requires more attention is the study of its language model. Some observations are offered here on the most distinctive features of this model, on the integration procedures of the Italian, French and Castilian linguistic elements in the romance and on the imitation of Boccaccio’s linguistic experimentalism by its anonymous author. The linguistic and literary singularity of Curial has much to do with the biographical and cultural trajectory of its author and with the Neapolitan genesis of the work. They are essential aspects to properly assess the linguistic and literary artifact that is Curial and the fine philological sensitivity of its author, which, according to Abel Soler, must be Enyego d’Àvalos, an outstanding member of the plurilingual court of King Alfonso the Magnanimous in Naples.