Resumen de La ortografía fonémica del castellano. Un caso concreto: la "h"
- English
The relation between phonology and graphemics is very old, as old as that which was established between spoken and written language. We must consider that writing is the result of the human beings' wish to set down in space those ephemeral sounds that can only be produced in time. All the languages of alphabetical representation have had several phases in this process of sound-graphic sign adequation. The Spanish language has also been a source of confrontation between the etymologists and defenders of pronuntiation. I have taken as a pretext the Spanish use of the polemic grapheme `h', making a short historical revision, to bring into question the proposal of introducing a phonemic orthography for this language.
- català
Les relacions entre la fonologia i la grafemàtica es poden considerar tan antigues com les que s'establiren entre la llengua oral i la llengua escrita, tan aviat com aquesta aparegué. Hem de tenir en compte que l'escriptura no és més que el resultat de l'afany de l'home per fixar en l'espai uns sons que, pertanyents a un codi que només es desenvolupa en el temps, són efímers. Aquest aspecte d'adequació del so al signe gràfic ha passat per diverses etapes a totes les llengües de representació alfabètica. Pel que fa a la llengua castellana, tant els corrents etimologistes com els d'adequació absoluta so-signe gràfic han estat contrastats i discutits al llarg del temps. Aquesta discussió encara no ha acabat. Fem aquí un breu repàs històric de la polèmica envers un grafema problemàtic del castellà, el corresponent a la `h', que hem pres com a pretext per plantejar algunes qüestions relatives a la proposta, per part d'alguns sectors, d'establir una ortografia fonèmica per a aquesta llengua.
