Resumen de Fauna equinológica del Mioceno superior de Ses Fonts Redones de Baix, Es Migjorn Gran, Menorca
- español
La primera referencia sobre la fauna de equinoideos del Mioceno superior de Es Migjorn Gran (nombre actual de Sant Cristòfol o San Cristóbal) corresponde a la tesis doctoral de Hermite (1879), quien cita ocho especies diferentes de erizos irregulares. Desde entonces, y gracias a varios estudios geológicos llevados a cabo en la zona, se han mencionado, históricamente, un total de trece especies. La descripción de nuevos ejemplares recogidos en dos campañas (enero de 2002 y abril de 2007) en las cercanías de Ses Fonts Redones de Baix (norte de Es Migjorn Gran) permite confirmar la presencia, por primera vez en las islas Baleares, de Prionocidaris sismondai (Mayer in Hartung, 1864) y Echinolampas (Miolampas) angulata Merian in Agassiz et Desor, 1847. También se confirma la presencia del género Schizobrissus Pomel, 1869 y Opissaster almerai Lambert, 1906 en el Mioceno superior de Menorca, si bien es cierto que ambos taxones ya habían sido figurados bajo diferentes denominaciones en publicaciones de carácter general sobre la geología de Menorca. De todas las citas históricas, sólo se ha podido confirmar Echinolampas (Miolampas) scutiformis Desmoulins, 1837. En total, la fauna equinológica en los alrededores de Es Migjorn Gran parece estar formada por diecinueve taxones (un cidaroideo y dieciocho erizos irregulares), aunque tal valoración se considera altamente aproximativa debido a la falta de una revisión taxonómica exhaustiva de los datos históricos y a la distorsión producida por la sobrestimación (a nivel de especie) de algunos taxones, entre los que cabe destacar el género Clypeaster Lamarck, 1801.
- English
The first reference on the echinoid fauna of the upper Miocene of Es Migjorn Gran (current name of Sant Cristòfol or San Cristóbal) corresponds to the doctoral thesis of Hermite (1879), who indicates the presence of eight different species of irregular sea urchins. Since then, and thanks to several geological studies carried out in the area, a total of thirteen species have been mentioned from a historical point of view. The description of new specimens collected in two different campaigns (January 2002 and April 2007) near Ses Fonts Redones de Baix (north of Es Migjorn Gran) allows confirming the presence, for the first time in the Balearic Islands, of Prionocidaris sismondai (Mayer in Hartung, 1864) and Echinolampas (Miolampas) angulata Merian in Agassiz et Desor, 1847.
The presence of the genus Schizobrissus Pomel, 1869 and Opissaster almerai Lambert, 1906 in the upper Miocene of Menorca is also confirmed, although it is true that both taxa had already been figured under different denominations in general publications about the geology of Menorca. Of all the historical quotations, only Echinolampas (Miolampas) scutiformis Desmoulins, 1837 has been confirmed. In total, the equinological fauna in the surroundings of Es Migjorn Gran seems to be formed by nineteen taxa (one cidaroidea and eigtheen irregular sea urchins), although such assessment is considered highly approximate due to the lack of an exhaustive taxonomic review of historical data and the distortion caused by the overestimation (at the species level) of some taxa, among which the genus Clypeaster Lamarck, 1801.
- català
La primera referència sobre la fauna d'equinoideus del Miocè superior del Migjorn Gran (nom actual de Sant Cristòfol o San Cristobal) correspon a la tesi doctoral d’ Hermite (1879), qui nomena vuit espècies diferents de bogamarins irregulars. De llavors ençà, i gràcies a diversos estudis geològics duts a terme a la zona, s'han esmentat, des d'un punt de vista històric, un total de tretze espècies. La descripció de nous exemplars recollits en dues campanyes diferents (gener de 2002 i abril de 2007) en les rodalies de Ses Fonts Redones de Baix (nord d'Es Migjorn Gran) permet confirmar la presència, per primera vegada a les illes Balears, de Prionocidaris sismondai (Mayer in Hartung, 1864) i Echinolampas (Miolampas) angulata Merian in Agassiz et Desor, 1847.
També es confirma la presència del gènere Schizobrissus Pomel, 1869 i Opissaster almerai Lambert, 1906 al Miocè superior de Menorca, si bé és cert que els dos tàxons ja havien estat figurats sota diferents denominacions en publicacions de caràcter general sobre la geologia de Menorca. De totes les cites històriques, només s’ha pogut confirmar Echinolampas (Miolampas) scutiformis Desmoulins, 1837. En total, la fauna equinològica a les rodalies d'Es Migjorn Gran sembla estar formada per dinou tàxons (un cidaroid i divuit bogamarins irregulars), encara que tal valoració es considera altament aproximativa per la falta d'una revisió taxonòmica exhaustiva de les dades històriques i a la distorsió produïda per la sobreestimació (a nivell d'espècie) d'alguns tàxons, entre els quals cal destacar el gènere Clypeaster Lamarck, 1801.
