Organización y variaciones estacionales del apice vegetativo del alcornoque

• Autores: Maria Lluïsa Molinas i de Ferrer, M. Oliva i Estanyol, P. Vázquez
• Localización: Scientia gerundensis, ISSN-e 2385-4758, ISSN 0213-5930, Nº. 15, 1989, págs. 39-52
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En este trabajo se tratan diversos aspectos relacionados con la actividad de las yemas y la elongación de los brotes del alcomoque a través del estudio fenológico y histológico de una rama durante dos ciclos anuales consecutivos. Durante el período objeto de estudio se sucedieron dos brotaduras anuales, una, muy constante, en primavera y otra en el verano u otofio siguientes. La elongación de los segmentos ha sido la propia de el alcornoque en fase juvenil. Destaca el elevado valor global del crecimiento en relación con el aumento en altura. No se observan diferencias de elongación relacionables con la época de brotadura. Se pueden distinguir brotes largos --que se forman en el Apice y en las porciones distales- y brotes cortos. Las yemas de los brotes largos son las primeras en activarse, mientras la detención del crecimiento se produce aproximadamente igual para todos los brotes. La correlación entre longitud del brite y número de holas es buena. Se observan diferencias estacionales muy marcadas tanto en el desarrollo de los primordios como en la zonación citohistológica de las yemas. El estudio histológico permite separar un período de reposo y un período de actividad que se inicia poco antes de empezar la brotadura y se caracteriza por la elevada actividad mitótica y morfogenética. El ápice meristemático muestra una túnica estable y un corpus reducido. Pertenece al tipo I de la clasificación de Gifford y Corson (1971). La zonación citohistológica es máxima en el momento de iniciarse el período de reposo.

  • català

    En aquest treball s'estudien diversos aspectes relacionats amb l'activitat de les gemmes i I'elongació dels brots de la surera mitjançant l'estudi fenològic i histològic d'una branca durant dos cicles anuals consecutius. Durant el període estudiat s'han succeït dues brotades anuals, una de molt constant a la primavera, l'altra a l'estiu o a la tardor següents. L'elongació dels segments ha estat la pròpia d'una surera en fase juvenil. Destaca l'important creixement total en relació amb el creixement en altura. No s'observen diferkncies d'elongació relacionables amb l'època de brotada. Es poden distingir brots llargs, que es formen a l'hpex i a les porcions distals, i brots curts. Les gemmes que originen els brots llargs són les primeres d'activar-se mentre que la parada del creixement és aproximadament igual a tots els brots. La correlació entre elongació del brot i nombre de fulles és bona. S'obseven diferències estacionals marcades tant en el desenvolupament dels primordis com en la zonació citohistològica de les gemmes. L'estudi histològic permet separar un període de repòs i un període d'activitat que comença poc abans de la brotada, caracterizat per la intensa activitat mitètica i morfogenètica. L'àpex meristemàtic mostra una túnica estable i un corpus reduït. Pertany al tipus I de la classificació de Gifford i Corson (1971). La zonació citohistològica és màxima en el moment d'iniciar-se el període de repòs.

  • English

    This paper is directed to the basic understand of organization and seasonal changes in the vegetative buds of the cork-oak through the study of the phenology and the histology of a branch during to annual cycles. During the period under study, two sprouting seasons succeded each year; one sprouting was allways in the middle of the spring and the other one either in the summer or in the fall. The elongation of the branch segments was characteristic of a cork-oak in juvenil phase. The hight value of the whole growth should be noticed. The cork oak produces both short and long shoots. Long shoots occur at the apex and distal portions of branches. The long and short shoots differ in number of leaves but not in internode elongation. Elongation depend on the shoot vigor and position. There is a good correlation between elongation and number of leaves per segment. Buds show seasonal changes. A rest phase, a bud expansion phase and a new bud formation phase partially omerlaping the bud expansion phase can be distinguished. Cork-oak vegetative buds show a tunica and corpus type of cellular zonation which corresponds to the Type I of the Gifford and Carson (1971) classification. Only lowermost leaves ovenvinter in the bud. This may explain the maked heteroblastia of the leaves in the shoots. The seasonal study shows that maximum cytohistological zonation occurs near the end of rapid shoot elongation.