Distribución espacial de las comunidades zooplanctónicas de la Albufera de Valencia

• Autores: María Rosa Miracle, M. Teresa Alfonso Aguado
• Localización: Scientia gerundensis, ISSN-e 2385-4758, ISSN 0213-5930, Nº. 16-1, 1990, págs. 11-25
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La Albufera de Valencia es una laguna litoral oligohalina, considerada hipereutrófica. El estudio de 13 puntos muestreados de 1985 a 1987, pone en evidencia una composición zooplanctónica heterogénea, con diferencias marcadas entre los puntos localizados a la salida y cerca de los distintos afiuentes al lago. El copépodo dominante en el lago resultó ser Acanthocyclops robustus, de entre los cladóceros destacó Daphnia magna y Moina micrura. Se han enconctrado otros crus- thceos, algunos de gran interés biogeogrhfico en lugares muy restringidos en la salida de algunas acequias como Metacyclops minutus, Onychocamptus mohammed y Moina macrocopa. Respecto de los rotíferos, los generos Branchionus y Polyarthra son los más abundantes; Brachionus angularis produce fuertes máximos en junio y septiembre, mietras que Polyarthra presenta el máximo en inviemo. Del estudio comparativo entre las comunidades correspondientes a los diferentes puntos, destaca la presencia en la zona Norte de Brachionus calyciJlorus, en la zona Sur, las especies de carácter litoral-bentónicas y en la zona Noreste se favorece el crecimiento de Keratella cochlearis var. tecta y Brachionus budapestinensis. En cambio, en toda la zona central de la Albufera el zooplancton está constituido por un número de especies muy bajo en comparación con otras zonas, y con una clara predominancia de las especies mayoritarias. De la comparación con trabajos que se remontan a principios de siglo, se deduce que el zooplancton ha cambiado completamente. Las especies citadas como dominantes actualmente estaban entonces en número muy bajo, mientras que las citadas anteriormente como muy abundantes -Keratella quadrata Filinia terminalis, Anuraeopsisfissa, Trichocerca longiseta, Ceriodaphnia laticaudata y Simocephalus vetulus-, o bien han desaparecido o bien se ha reducido muchísimo su presencia. La diversidad de estas comunidades resulta ser bastante baja, con valores del índice de Shannon-Weaver inferiores a 2 bits/ind, con tendencia a aumentar en verano. Las fluctuaciones de este índice y de la densidad de población durante el año son mayores en 10s pun- tos situados en los cauces a su entrada o salida que en los situados dentro del lago

  • English

    Albufera of Valencia is a hipertrophic oligohaline coastal lagoon. A heterogeneous zooplanktonic composition has been evidentiated between the 13 sampling stations studied from 1985-1987. The highest differences were found in the stations near the mouth of the inflowing waters. The dominant copepod is Acanthocyclops robustus. Among the cladocerans Daphnia magna and Moina micrura are the more important, but their frequence is very low. There are very small populations of biogeographycally interesting crustacea such as Metacyclops minutus, Onychocamptus mohammed and Moina macrocopa, which restricted to the con- fluence with some channels of the Southem part. Brachionus and Polyarthra are the most abundant rotifer genera. Brachionus angularis, which is by far the dominant rotifer species in the whole lake, show high peaks of popu- lation in June and September, while Polyarthra develop winter maxima. From a comparative study of the sampling points, differential distributions can be observed. Brachionus calyciorus is more important in the North, Keratella cochlearis var tecta and Brachionus budapestinensis are almost restricted to the North-East and severa1 species of litoral-benthic origin are abundant in the South. In contrast, in the whole central part of the Albufera, the number of species is low and the plankton is coustituted almost exclusively the dominant species. The comparison of the present study with the past publications on Albufera zooplankton, evidenciates a dramatic change in the species composition. The present dominant species were very rare at the beginning of the century, while species recorded then as the most abun- dant -such as Keratella quadrata, Filinia terminalis, Anuraeopsisfissa, Trichocerca longisetu, Ceriodaphnia laticaudata and Simocephalus vetulus- have disappear or are much reduced. Diversity index is rather low for all the samples, with Shannon-Weaver index values below 2 bitslind. The annual fluctuations of this index, as well as of the total zooplankton density are much bigger in the sampling points at the mouth of the channels than inside the lake.

  • català

    L'Albufera de València és una llacuna litoral oligohalina, considerada hipereutròfica. L'estudi de 13 punts mostrejats de 1985 a 1987 evidencia una composició zooplanctònica heterogènia, amb diferències marcades entre els punts localitzats a l'eixida i a prop dels diferents afluents del llac. El copèpode dominant al llac va resultar ser Acanthocyclops robustus; d'entre els cladòcers, va destacar Daphnia magna i Moina micrura. S'han trobat altres crustacis, alguns de gran interès biogeogràfic, en llocs molt restringits en l'eixida d'algunes sèquies com ara Metacyclops minutus, Onychocamptusmohammed i Moina macrocopa. Respecte als rotífers, els gèneres Brachionus i Polyarthra són els més abundants; Brachionus angularis produeix forts màxims al juny i setembre, mentre que Polyarthra pre- senta el màxim a l'hivem. De l'estudi comparatiu entre les comunitats corresponents als diferents punts, destaca la presència en la zona nord de Brachionus calyciflorus, en la zona sud, les espècies de caràcter litoral-bentòniques i en la zona nordest s'afavoreix el creixement de Keratella cochlearis var. tecta i Brachionus budapestinensis. En canvi, en tota la zona central de llAlbufera, el zooplhncton es troba constitu'it per un nombre molt baix d'espbcies en comparació amb altres zones, i amb una clara predominància de les espècies majoritàies. De la comparació amb treballs que es remunten a principi de segle, es dedueix que el zo- oplàcton ha canviat completament. Les espècies citades com a dominants actualment, aleshores existien en un nombre molt baix, mentre que les citades anteriorment com a molt abundants -Keratella quadrata, Filinia terminalis, Trichocerca longiseta, Ceriodaphnia laticaudata i Sinocephalus vetulus-, o bé han desaparegut o bé s'ha reduït moltissim la seva presència. La diversitat d'aquestes comunitats resulta ser prou baixa, amb valors de l'índex de Shannon-Weaver inferiors a 2 bits/ind, amb una tendència a augmentar a l'estiu. Les fluctuacions d'aquest índex i de la densitat de població durant l'any són majors en els punts si- tuats en les vies d'entrada o eixida que en els situats dins del llac