Resumen de Antoni de Capmany: Aproximació a l'ideari d'un il·lustrat
Antoni de Capmany i de Montpalau va néixer a Barcelona, el 24 de novembre de 1742. Estudià Humanitats i Filosofia i Col·legi Episcopal d'aquesta ciutat i, quan tenia uns divuit anys, ingressà a l'exèrcit espanyol. Començà llavors la seva absència de Catalunya. Retirat de l'exèrcit i casat amb una dama andalusa, col·laborà amb Olavide en la repoblació de Sierra morena. Quan l'inquiet peruà caigué en desgràcia, Capmany fixà la seva residència a Madrid, on es va moure sempre entre l'element oficial. Ocupà nombrosos càrrecs públics, com el de secretari de l'Acadèmia de la Història, censor de Periòdics, directors dels Arxius del Reial Patrimoni i vocal de diverses Juntes adscrites al Ministeri de Finances. Quan sobrevingué la invasió francesa, Capmany abandonà Madrid, es refugià a Sevilla i, des del 1809, va participar molt activament en la preparació de les Cortes i en llur tasca legislativa. Morí a Cadis, víctima de la pesta, el 14 de novembre de l'any 1813.
La seva figura intel·lectual fou ben complexa. Durant molts d'anys la fama que gaudí fou sobretot la del filòleg i retòric autor de la Filosofía de la elocuencia (Madrid, 1777), i del Teatro histórico-crítico de la elocuencia castellana (Madrid, 1786-1794). Avui aquest aspectede l'Obra de Capmany és recordat només pels erudits. Per contra, les seves obres de sociòleg - Discurso económico-político en defensa del trabajo mecánico de los menestrales (madrid, 177)- i més especialment d'historiador- Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes del antigua ciudad de Barcelona (Madrid, 1779-1792), Código de las costumbres marítimas de Barcelona (Madrid, 1791) i Qüestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política y militar (Madrid, 1807)- continuen interessant.
Les Memorias históricas, que foren la primera història econòmica publicada a Europa, són encara un llibre d'inexcusable consulta per als historiadors de la marina i el comerç dels pobles mediterranis. i de cara a Catalunya, hom veu cada dia més clara la importància d'aquesta obra com a predecent del posterior moviment de Renaixença, com a peça clau en el retrobament de la personalitat col·lectiva.
