Resumen de La invasió de l'Oidium Tuckeri a Catalunya: Escrits entorn al seu origen i tractament (1852-1965)
La primera de les grans plagues de la vinya que, procedents de l'Amèrica del Nord, envaïren durant el segle XIX, fou l'Oidium Tuckeri. Observada per Tucker al sud-est d'Anglaterra el 1845, la malaltia - consistent en la proliferació d'un fong paràsit- comença escampar-se per França tres anys després. La infecció, lenta i localitzada primerament, va acabar essent general i va arribar a matar moltes vinyes. Les collites dels anys 1854 i 1855 foren la cinquena part d'una collita normal. Els preus del vi van quadriplicar o quintuplicar. L'any 1856 el paràsit havia redoblat la seva activitat i les pèrdues foren molt considerables, però a partir d'aquesta data el volum de les collites començà recuperar-se gràcies a l'ensofrada de les vinyes, tractament anticriptogàmic que l'any 1862 es considerava ja pràcticament estès pertot. Els danys foren aturats i els perjudicis posteriors es limitaren a les vinyes no ensofrades.
Respecte a Catalunya -on la presència de la malura fou detectada ja la primavera del 1852, per bé que la invasió no fou oficialment reconeguda fins l'any 1852, per bé que la invasió no fou oficialment reconeguda fins l'any següent - les collites més migrades s'obtingueren entre 1854 i 1858. L'aplicació del sofre com a preventiu es pot considerar una pràctica generalitzada- però amb excepcions locals, i no sempre de manera regular- des de l'any 1863. Les cartilles avaluatòries de la riquesa rústica imposable- almenys les del Baix Camp i del Baix Penedès- consignen el valor del sofre i el cost de la feina d'ensofrar entre les despeses normals del conreu vitícola. Aquesta inclusió significa que l'ensofrada era considerada ja un treball habitual i necessari. Ensofrar les vinyes- molts anys més d'una vegada- havia esdevingut una feina més de la vinya menada a ús i costum de bon pagès (...).
Les pàgines que segueixen no pretenen altra cosa que descriure i analitzar els escrits més representatius tant per l'autoria que ostenten, com per les conseqüències de llur difusió.
