Resumen de Between fakes and factoids:: the condition of falsehood in the diffuse sphere of contemporary art after the post-truth era
- español
La entrada de la sociedad en lo que se ha venido denominando como «era de la posverdad» –la cual viene alentada por la tecnología digital, los nuevos procesos comunicacionales, como las redes sociales en Internet, y el cambio del escenario político–, induce a muchos campos del conocimiento a trabajar desde los replanteamientos que esta propone. Las premisas en las que se funda conducen a reflexionar sobre la condición de lo falso como algo que transforma nuestra recepción de los mensajes que difunde ese entramado; traducción, interpretación y asimilación de una nueva realidad que, progresivamente, se inmiscuye e impone. Este movimiento inercial que, en ese sentido, se traslada al engranaje social, también modifica la tectónica epistemológica de la presente época y, en concreto, el campo de las artes como reflejo expresivo y crítico directo de las fluctuaciones que experimenta la colectividad. Profundizando en la condición de lo falso, podemos cerciorarnos de que esta supone una necesidad inherente a la representación artística. Asimismo, investigar sobre cómo el arte toma en cuenta los parámetros de posverdad que rigen la era actual, y varía su producción en relación a estos, nos lleva a poner el foco sobre la explicación de dos creaciones similares directamente relacionadas: fakes y factoids, como productos artísticos sintéticos adulterados, tergiversados, o distorsionados al extremo. Creaciones que representan la reverberación de una acelerada realidad que fluye interconectada y que enfatiza el borrado de cualquier delimitación útil para definir cada fenómeno acaecido en ese contexto. Sobre estas circunstancias, podemos señalar la importancia de los retos que, desde el espectro estudiado, lanza al público cierto arte activista. Espectadores quienes, bajo su «contrato de veridicción», serán los que establezcan un juicio crítico ante «verdades» que, posiblemente, no lo sean tanto.
- català
L’entrada de la societat en això que s’ha estat anomenant «era de la postveritat» —la qual ve alenada per la tecnologia digital, els nous processos comunicacionals, com les xarxes socials a internet, i el canvi d’escenari polític— indueix molts camps del coneixement a treballar des dels replantejaments que proposa. Les premisses en què es fonamenta duen a reflexionar sobre la condició d’allò que és fals com quelcom que transforma la nostra recepció dels missatges i en difon l’entramat; traducció, interpretació i assimilació de la nova realitat que, progressivament, s’hi immisceix i imposa. Aquest moviment inercial, que, en aquest sentit, trasllada l’engranatge social, també modifica la tectònica epistemològica de l’era present i, en concret, el camp de les arts com a reflex expressiu i crític directe de les fluctuacions que experimenta la col·lectivitat.Aprofundint en aquesta condició d’allò que és fals, podem comprovar que aquesta suposa una necessitat inherent a la representació artística. Així mateix, investigar sobre com l’art té en compte els paràmetres de la postveritat que regeixen l’era actual, i en varia la producció en relació amb aquests, ens duu a posar el focus sobre l’explicació de dues creacions similars directament relacionades: «fakes» i «factoids», com a productes artístics sintètics adulterats, tergiversats o distorsionats fins a l’extrem. Creacions que representen la reverberació d’una realitat accelerada que flueix interconnectada, emfasitzant l’eliminació de qualsevol delimitació que pugui servir per definir cada fenomen que succeeix en aquest context. Sobre aquestes circumstàncies, podem assenyalar la importància dels reptes que, des de l’espectre estudiat, llança al públic cert art activista. Espectadors que, sota el seu «contracte de veridicció», seran els qui estableixin un judici crític davant «veritats» que, possiblement, no ho siguin tant.
- English
The entry of society into what has been called the “post-truth era” – which is encouraged by digital technology, new communication processes, such as social networks on the Internet, and the change of the political scenario – induces to many fields of knowledge to work from the restatements that that proposes. The premises on which it is based lead to us to reflect on the condition of the false as something that transforms our reception of the messages that disseminate that framework; translation, interpretation and assimilation of a new reality that, progressively, intrudes and imposes. This inertial movement that, in that sense, is transferred to the social mechanism, also modifies the epistemological tectonics of the present epoch and, specifically, the field of the arts as an expressive and direct critical reflection of the fluctuations that the collective experiences. Deepening on this condition of the false, we can make sure that this supposes an inherent necessity to the artistic representation. Likewise, we can research how art takes into account the post-truth parameters that govern the current era, and varies its production in relation to these, leads us to focus on the explanation of two similar directly related creations: fakes and factoids, such as synthetic products that are adulterated, distorted, or distorted to the extreme. Creations that represent the reverberation of an accelerated reality, that flows interconnected and that emphasizes the erasure of any useful delimitation to define each phenomenon that occurred in that context. On these circumstances, we can point out the importance of the challenges that, from the spectrum studied, throw to the public certain activist art. Spectators who, under their “verification contract”, will be those who come before a critical judgment before “truths” that, possibly, are not so much.
