Lluís Xavier Flores Abat, Miquel À. Flores, Joan Lluís Monjo i Mascaró, Emilio del Carmelo Tomás Loba
Possiblement el gènere musical que a hores d’ara agermana els diferents territoris de llengua catalana siga la jota, si tenim en compte que la seua extensió abraça des de l’horta del Segura fins a les valls pirinenques, incloent les illes Balears i la franja d’Aragó. Així i tot, el seu origen indiscutiblement hispànic ha fet que hom li haja atribuït connotacions negatives tot considerant-lo com un gènere foraster, de segona categoria o inferior respecte a d’altres que han esdevingut paradigmes d’expressions autòctones (com ara, la sardana).
La intenció d’aquest article, però, no és d’aprofundir en la totalitat de les manifestacions en què se’ns presenta la jota, tan sols volem donar uns apunts referits a diversos aspectes, com la manera d’interpretar-se, el ritual, el procés d’escolarització.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados