Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fuster: el cas de les Notes d’un desficiós (1979-1984)

• Nel.lo Pellisser ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I, ISSN 1697-7750, Nº. 20, 2018, págs. 113-127
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Irony, sarcasm and other resources in the journalistic works of Joan Fuster: the case of the Notes d’un desficiós (1979-1984)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Irony is among the discursive techniques employed by the essayist and columnist Joan Fuster i Ortells (1922-1992). This register, which the writer used in diferent ways, is also present in his journalistic production. This journalistic body of work has a significnat place within “the journalism of ideas” in Catalan and Spanish of the second half of the 20th century. Fuster’s uses of this resource and its the different ways and degrees to which he employed it were conditioned by aspects such as the intended audience, the newspaper where a given article or column was to be published; the issue or issues being addressed, the historical and thematic context of the text and, of course, events in the author’s life. This paper analyzes Fuster’s use of ironic expression in 253 Notes d’un desficiós newspaper columns, which were published in the Qué y Dónde event listings guide of the city of València between 1979 and 1984.

  • català

    L’expressió irònica és un dels trets discursius de l’assagista i columnista Joan Fuster i Ortells (1922-1992). Aquest registre, que empra mitjançant diferents procediments, està també present en la seua producció periodística, un conjunt discursiu gens menyspreable per la seua rellevància dins del periodisme d’idees de la segona meitat del segle xx, tant en català com en espanyol. En el seu cas, l’ús d’aquest recurs i les diferents manifestacions i gradacions amb què l’empra estava condicionat, entre altres aspectes, pel públic al qual s’adreçava i, per tant, per la capçalera on publicava el seus articles i columnes, l’assumpte o assumptes dels quals parlava, el context històric i temàtic del text i, és clar, el moment vital de l’autor. En aquest text s’analitza l’ús que fa Fuster d’aquesta expressió irònica en les 253 Notes d’un desficiós que va publicar a la cartellera d’espectacles Qué y Dónde de València entre els anys 1979-1984.